Poesia Valenciana Postguerra - Anys 70: Tendències i Evolució
Enviado por felipe y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,2 KB
Poesia Valenciana de Postguerra a Finals dels 70
Context i Influències
En els primers anys de la postguerra, van sorgir les primeres editorials i revistes literàries valencianes. En un ambient marcat per la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, l'existencialisme parisenc va influenciar els poetes. Aquest moviment, inconformista i reflexiu, prioritzava temes relacionats amb l'ésser humà i la seva angoixa existencial.
Simbolisme i Existencialisme (Anys 50)
Alguns poetes valencians d'aquest període es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencial. Les seves obres presentaven les següents característiques:
- Allunyament de la realitat.
- Discurs reflexiu sobre el dolor, la mort i l'absurd de l'existència.
- Perspectives religioses i humanistes.
- Tendència a l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista i existencialista dels anys 50 buscava suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica. La paraula poètica esdevenia la base d'un discurs proper a la religiositat i l'humanisme, allunyat de la realitat immediata. Predominaven la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal.
Realime (Anys 60)
La poesia realista dels anys 60 es va relacionar amb el realisme històric i el realisme socialista. Aquesta poesia es caracteritzava per:
- Actitud social del poeta: identificació amb l'entorn, com a persona corrent i solidària.
- Experiència poètica compartida amb els lectors.
- Reflexió poètica basada en l'experiència real.
- Llenguatge unívoc i concret, allunyat de l'abstracte.
- Protagonista corrent, en comptes d'un heroi.
- Funció social de la poesia: enriquir i alliberar la persona de les alienacions i opressions.
- Destinatari ampli: qualsevol lector.
La Nova Cançó
La poesia realista, a través de la nova cançó, es va convertir en un fenomen de masses. El seu objectiu era recuperar l'ús públic de la llengua catalana i divulgar missatges antifranquistes i nacionalistes.
Raimon va ser el cantant més emblemàtic d'aquest moviment, i les seves cançons van tenir un gran impacte social.