Poesia Valenciana de Postguerra i Últim Terç del Segle XX

Poesia Valenciana de Postguerra (1939-1962)

Aquest període inclou escriptors nascuts durant les dècades del deu i del vint, que van començar a escriure després de la guerra i van participar en el grup de l'editorial Torre. Estèticament, es van adscriure al postsimbolisme o al realisme. Destaquen:

Xavier Casp (1915-2004)

Fundador de l'editorial Torre, va publicar Volar (1943) en una València marcada per la penúria cultural. Conreà un esteticisme en la línia de Paul Valéry i Carles Riba, amb versos hermètics i metàfores abstractes, dins de l'ortodòxia catòlica. Altres obres seves són: La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig Senyor (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Espases (1953), Jo cap de casa (1962) i Silenci (1970).

Joan Fuster (1922-1992)

Conegut per la seva obra assagística, va publicar el seu primer recull de versos, Sobre Narcis (1948), amb influència del simbolisme i de Paul Valéry. Terra en la boca (1953) mostra la influència de la tradició poètica valenciana i la ironia. Escrit per al silenci (1954) és potser el cim de la lírica valenciana de la postguerra.

Joan Valls (1917-1989)

Empresonat després de la Guerra Civil, va publicar La cançó de Mariola (1947), un cant a la natura. L'home pot ésser àngel (1952) mostra la influència del simbolisme de Riba i López Picó. Quatre etapes en la seva poesia:

• Poesia emotiva i descriptiva: La cançó de Mariola.
• Poesia intimista postsimbolista: L'íntim miratge (1959), Versos a Sara (1967).
• Poesia metafísica: Tast d'eternitat (1960), Hereu de solituds (1972).
• Poesia realista: Posicions terrenals (1969), Breviari d'un eremita urbà (1975).

Poesia en l'Últim Terç del Segle XX

Aquest període es caracteritza per la pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. La societat va viure grans canvis: la mort de Franco (1975), la Transició, l'Estat de les Autonomies, la consolidació de la democràcia i la normalització lingüística. La dècada dels setanta veu la consolidació de noms com Salvador Espriu, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés i Martí i Pol, i l'aparició de noves generacions.

Generació Literària del 1970

Nascuts en la postguerra i educats durant el franquisme. Destaquen Pere Gimferrer i, al País Valencià, autors recollits en les antologies Carn fresca (1974) i La vella pell de l'alba (1985). Característiques generals:

• Rebuig de l'estètica realista.
• Preocupació pel llenguatge.
• Cosmopolistisme.
• Culturalisme.
• Experimentació formal.
• Reflexió sobre la poesia.

Destaquen Francesc Parcerisas i Maria Mercè Marçal, i al País Valencià, Joan Navarro, Salvador Jàfer, Josep Piera, Marc Granell, Vicent Salvador i, a les Balears, Josep Albertí. L'antologia Camp de mines de Francesc Calafat ofereix un panorama de la poesia valenciana dels vuitanta, amb autors com Manel Garcia Grau i Ramon Guillem.