Polifonia: veus i perspectives en la comunicació

La polifonia es refereix a la presència de múltiples veus o perspectives que s'entrellacen i coexisteixen dins d'una situació comunicativa. Aquesta està formada per elements categoritzats en realitat externa al text i realitat del discurs. L'externa comprèn l'autor del text, qui l'ha escrit, qui el llegeix i l'autor moder, que és la idea que la persona que llegeix es fa sobre l'autor. D'altra banda, el lector model, a qui va adreçat el llibre. A la realitat interna hi ha el locutor (el qual parla en primera persona en el text), l'al·locutari (la persona a qui es parla) i l'enunciador (a qui el locutor els dona veu). Hi ha uns mecanismes que diferencien el locutor o al·locutari dels enunciadors, aquest mecanisme és el discurs citat, el més habitual. Es tracta d'inserir explícitament un enunciat d'un altre emissor diferent, hi ha de dos tipus: directe i indirecte. El discurs directe reprodueix literalment les paraules que ha dit un emissor, però aquestes paraules estan inserides dins d'un altre discurs citat i s'introdueix amb una clàusula subordinada al verb de locució amb els dos punts, el guió llarg o les cometes. Els díctics que incloga la situació comunicativa citada s'hauran d'interpretar. L'indirecte reprodueix les paraules d'un personatge reformulades per l'emissor, el qual cita, parafraseja o resumeix el que ha dit l'emissor original i pot adaptar el que ha dit. Aquest perd la interpretació i per tant els elements díctics es modificaran: si el temps de la citació és passat els díctics seran anafòrics i si és present o futur díctics, les expressions temporals futures, seran anafòriques. Si l'emissor i el receptor es mantenen, els pronoms personals no canvien, si no coincideixen es canvien a tercera persona, si el receptor del discurs que cita és l'emissor del discurs que cita, les formes passen de primera a segona persona i al revés si l'emissor del discurs citat és el receptor del discurs que cita. I, per últim, si l'espai es manté entre les dues situacions, aquests díctics tampoc canviaran. Al citar o reformular, també es dona lloc a l'aparició de verbs valoratius i descriptius.