Política Econòmica: Tipus, Instruments i Efectes

Política Econòmica

Tipus de política econòmica

Política Fiscal:

Recaptació d'impostos i despesa pública

Política Monetària:

Variació de la quantitat de diners en circulació decidida pel banc central per tal de mantenir l'estabilitat de preus

Política Exterior:

Relacions amb altres països com ara: tipus de canvi, restringir les importacions o fomentar les exportacions

Política de Rendes:

Controlar la inflació: control de preus de productes inestables, salaris de funcionaris i de treballadors

Instruments Fiscals:

Polítiques fiscals discrecionals:

Actuacions que es fan per iniciativa del govern per influir sobre els ingressos o les despeses. Com ara:

• Programes d'obres públiques (més carreteres, AVE, aeroports)
• Plans d'ocupació i formació (formació ocupacional)
• Programes de transferències
• Modificació dels tipus impositius

Estabilitzadors automàtics:

Ingressos o despeses que varien juntament amb la variació de la producció.

Exemples: impostos progressius, cotitzacions socials i subsidi de desocupació

Efectes sobre l'economia:

Política Expansiva:

• El govern augmenta la despesa pública i redueix els impostos
• Puja la renda disponible de famílies i empreses
• Augmenta el consum i la inversió
• Augmenta la demanda agregada
• S'incrementen la producció, l'ocupació i els preus

Política Restrictiva:

• El govern augmenta els impostos i redueix la despesa pública
• Baixa la renda disponible de famílies i empreses
• Disminueix el consum i la inversió
• Disminueix la demanda agregada
• Disminueixen la producció, l'ocupació i els preus

Pressupostos Generals de l'Estat:

Relació detallada de la previsió de despeses i ingressos de la Hisenda Pública durant l'any corresponent

Principals ingressos públics:

• Cotitzacions socials i tributs
• Impostos (no es rep cap contraprestació concreta). Ex: IVA, IRPF
• Taxes (proporcionen un servei directe a l'usuari). Ex: universitats, aeroports, entrada a museus

Principals despeses:

• Despeses corrents: Despeses per proporcionar serveis públics com: sanitat, educació, policia
• Despeses d’inversió: Per mantenir i ampliar la capacitat productiva del país. Ex: carreteres, hospitals, aeroports, ports.
• Transferències (a persones). Ex: pensions
• Subvencions (a empreses). Ex: nous contractes

Saldo Pressupostari

• Equilibri (ingressos = despeses)
• Superàvit (ingressos > despeses)
• Dèficit (ingressos < despeses)

Dues Visions Econòmiques

Segons els keynesians, l'Estat ha d'incórrer en dèficit per assolir la plena ocupació i expandir l'economia, en èpoques de crisi. Quan l'economia està en expansió, llavors l'Estat obté superàvit i en conjunt es compensa.

Segons els neoliberals, l'Estat no s'ha d'endeutar, ja que l'increment de diners degut al dèficit genera inflació. El mercat es regula sol i la despesa pública s'ha de limitar a l'estrictament necessari.

Com Finançar el Dèficit Públic?

Emetre deute públic:

L'Estat demana diners que torna amb interessos. A través del Tresor Públic emet: lletres, bons i obligacions.

Inconvenient: implica pagar interessos.

Apujar els impostos:

A les famílies (IRPF), a les empreses (Impost de Societats), a les transaccions (IVA), i impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol).

Inconvenient: impopular, frena la demanda, ja que els ciutadans tenen menys renda disponible.

Augmentar els diners en circulació:

Emetent nous bitllets. Abans, el Banc d'Espanya podia emetre noves pessetes. Avui dia, només el Banc Central Europeu pot autoritzar a fer més euros.

Inconvenient: Es genera inflació.

Diferència entre el Diner Mercaderia i Diner Signe:

Diners-Mercaderia:

Els béns tenen valor en si mateixos com a mercaderia. Inconvenients: pesants, no divisibles, difícils d'emmagatzemar. Ex: bestiar, vi, diamants, or, plata.

Diners Signe:

Tant el diner paper com els diners fiduciaris són diners signe. Vol dir que hi ha un número que ens indica el seu valor.

Funcions dels Diners

Mitjà de Canvi:

El diner evita el “trueque”, ja que es pot canviar i tornar canvi per qualsevol cosa.

Dipòsit de Valor:

Es pot guardar i decidir quan es vol gastar.

Unitat de Compte Comú:

Com puc sumar pomes i peres? Qualsevol producte té el seu valor en euros, per tant, ho expressem en euros.

Interès:

Preu que es paga pels diners deixats en concepte de préstec.

Factors que influeixen:

• Risc: A més risc, més interès. Exemple: Espanya paga més interessos que Alemanya.
• Liquiditat: (capacitat de convertir un actiu en diners sense perdre valor). Ex: una acció és més líquida que una casa.
• Durada del préstec: A més temps, més incertesa, i per tant més interessos.

Diferència entre Diners Legals i Diners Bancaris:

Diners legals: Bitllets i monedes emesos pel Banc Central corresponent. Ex: Euro.

Diners bancaris: Figuren anotats en diferents suports però només existeixen virtualment perquè “són al banc”.

Increment Diner Bancari = Dipòsit Inicial * (1 / Coeficient de Caixa + Coeficient de Reserva)