La política romana: senat i carrera política

Senat

Assamblea formada per 300/600 exmagistrats escollits pels censors de manera vitalícia. Consistia en la reunió de moltes persones on es controlava l'exèrcit i es portava la política exterior. Al senat només es podia accedir quan una persona (rica) havia aconseguit completar el cursus honorum, i per tant ja estaven educats, preparats i amb l'experiència necessària en política. Les seves competències eren: política exterior, control d'afers militars, finances públiques, religió, funció consultiva per a qualsevol magistrat que proposés una llei. Cal afegir que el seu prestigi, continuïtat i experiència van fer que tingués un govern efectiu. Va anar agafant poder fins a controlar a tot el món, però ningú els controlava a ells. Cal dir que el senat va començar sent un element de la política romana i va acabar sent el màxim poder.

Carrera política

Homes de bona família adinerada. Les millors escoles, com l'escola d'oratòria, on aprenien la capacitat de convèncer, atraure gent, parlar, escriure, etc. La carrera tenia un ordre (ordinari):

1. Quaestor: finances, si ho feia bé durant 1 any podia pujar de càrrec, 1 per cada municipi.
2. Aedilis: administració municipal, s'encarregava de l'administració del municipi, assegurant-se que les carreteres estiguessin en bon estat, 1 any i puja.
3. Praetor: justícia, administrava la justícia de la ciutat, 2 per ciutat controlant els judicis.
4. Consul: magistrat suprem cap de l'exèrcit, coordinava a tots els magistrats, president del regnat, dirigia l'exèrcit. Després de ser-ho, podia ser proconsul, però ja no formava part del cursus honorum. Fora del curs: Censor: cens i costums, recompte de població. Havies d'haver fet tota la carrera i havies de ser-ho durant 5 anys. Tribunus plebis (drets plebeus): lluitaven pels drets dels estrangers.

   Extraordinàries

   En circumstàncies excepcionals de guerra perillosa o discòrdia civil, tenim un dictador: magistrat únic amb tot el poder durant 6 mesos com a màxim. Mestre de cavalleries: secretari del dictador, ajudant amb els mateixos drets que un pretor. Característiques de les magistratures: Electivitat: elegits pel poble romà en els comicis, tret del dictador i el mestre de cavalleries. Gratuïtat: els càrrecs es consideraven un honor i no eren retribuïts. Anualitat: eren elegits per 1 any, llevat del censor (1 any i mig), censor (5 anys) i dels càrrecs extraordinaris. Col·legiats: 2 homes per càrrec, tret del dictador i el mestre de cavalleries. Les decisions es prenen per unanimitat i un sol membre pot anul·lar-les, evitant la corrupció. Cursus honorum: Ascensió esglaonada. Han de passar com a mínim 2 anys entre un càrrec i un altre. Inviolables.

   Assamblees

   Es reunien al comitium, al forum, per oferir propostes en públic. El que decidien anava al senat, on podia ser aprovat o no. Hi havia 3 tipus d'assemblees:

   • Comicis curiats: pertanyies segons l'origen familiar, acaba desapareixent. L'objectiu era ratificar els magistrats elegits per altres assemblees populars, mitjançant l'aprovació d'una llei curiada sobre el poder suprem.
   • Comicis tributats: segons la zona residencial, escollies magistrats interiors o al tribunal de la plebs.
   • Comicis censuriats: segons la riquesa, els més rics escollies magistratures superiors com consul, proconsul, etc.

   Frases llatines

   Nosce te ipsum: conocete a ti mismo, Plató posa esta frase en boca de Sòcrates. Con esta frase es refereix a que recomana tenir cura d'esbrinar la condició, els defectes i qualitats d'un mateix. Ad kalendas graecas: Emperador Augusto, fins les calendes gregues s'indica que amb això alguna cosa no es realitzarà mai. Verba movent exempla trahunt: literalment vol dir 'les paraules movent, els exemples arrosseguen' = val més un exemple que mil paraules. In dubio pro reo: és una locució jurídica que vol dir que en cas de dubte, a favor de l'acusat. Exemples: expectativa i expectació, proba i probabilitat, tacte i tactus, vacuna i vacum.

   Locucions llatines

   ad libitum: a voluntat, al gust. ad hoc: per això, per a aquest propòsit. ad litteram: al peu de la lletra. ad nauseam: fins al tedi, fins a l'enuig. ante meridiem: abans del migdia. per saecula saeculorum: pels segles dels segles. inter nos: entre nosaltres. per se: per si mateix. post mortem: després de la mort. post data: després de l'escrit. per capita: per cap. post meridiem: després del migdia.