Prejudicis lingüístics i la importància de les llengües

Prejudicis lingüístics (= minorització = substitució)

Un prejudici lingüístic és una opinió sobre les llengües que no té com a base el coneixement lògic. Afecta les llengües minoritzades i en procés de substitució.

Jesús Tuson a "Una imatge no val més que mil paraules" distingeix entre:

- a. Mites innocents, fruit de la ignorància o manca de realisme enfront del món i qui ho diu no té suficient informació sobre el tema, com: "Una imatge no val més que mil paraules", "Hi ha llengües que sonen molt bé" i "Hi ha llengües fàcils i llengües difícils".

- b. Mites fruit de la tradició educativa acrítica, establerta segons els paràmetres més anacrònics, com: "Fer literatura és cosa d'uns pocs", "Els estudiants parlen malament" i "La llengua materna sempre ens ha d'acompanyar".

- c. Mites perversos creats i fomentats malintencionadament des dels mitjans del poder polític relacionats amb una ideologia unilingüista i reduccionista, com: "El llenguatge és només un mitjà de comunicació", "Un estat plurilingüe és molt car de mantenir" i "Les llengües amb més parlants són més útils".

M. Carme Junyent a "Les llengües del món" estableix les vuit condicions del prestigi i del desprestigi:

POC PRESTIGI/MOLT PRESTIGI
Parlades en zones rurals/Parlades en zones urbanes. Estatus de minoria/Estatus de majoria. Associades a una economia "inferior"/Associades a una economia superior. Associades a un estatus polític subordinat/ Associades a la dominació política. Associades a religions tradicionals/Associades a religions universals. Associades a tipus de vida tradicionals/Associades a tipus de vida moderns. Poc emprades en l'ensenyament formal/Importants mitjans d'ensenyament. Associades a una economia antiga/Associades a una economia nova i moderna.

Aquests prejudicis són una invitació a abandonar la llengua donat que quan el parlant s'adona de la impossibilitat de realització personal en la pròpia llengua adopta la llengua dominant i genera una actitud de rebuig i autoodi cap a la seva.

Així doncs, cadascuna de les llengües del món ha de ser considerada com el que és: un mecanisme molt potent que pot desenvolupar totes les funcions que calgui dominants.