Prevenció d'infeccions als centres sanitaris

Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB

Origen del risc

Perquè es produeixi una infecció, cal que es donin simultàniament les condicions següents:

  • Presència d’un agent biològic en l’entorn
  • Treballador exposat susceptible
  • Mecanisme de transmissió adequat

Els mecanismes de transmissió de les infeccions als centres sanitaris són:

Transmissió per l’aire: els microorganismes procedents de les vies respiratòries del malalt poden romandre suspesos en l’aire per períodes llargs de temps i el treballador pot infectar-se en respirar aquestes partícules. Aquesta és la via fonamental de transmissió per a la tuberculosi pulmonar, laríngia o bronquial, varicel·la, xarampió i l'herpes zòster disseminat.

Transmissió per gotes: el treballador es pot infectar si les gotes contaminades que dissemina un malalt en tossir, esternudar, parlar o quan es realitzen procediments com l’aspirat o la broncoscòpia, entren en contacte amb els ulls, nas i/o boca del treballador. Atès que aquestes gotes tenen una grandària considerable, no persisteixen en l’aire i només es pot produir la transmissió a distàncies inferiors a 1 metre. Aquesta és la via fonamental de transmissió per a la grip, tos ferina, parotiditis, meningitis i diftèria faríngia.

Transmissió per contacte: en aquest cas el treballador ha de tenir un contacte directe amb un malalt infectat (contacte directe) o bé amb un objecte contaminat (contacte indirecte). Per aquesta via es poden transmetre herpes simple i zòster disseminat, sarna, pediculosi, conjuntivitis vírica aguda i MARSA.

Transmissió per via parenteral: es produeix quan un treballador, per accident, es fa alguna ferida (punxada, tall, esgarrapada) amb un objecte contaminat amb productes biològics d’un pacient (sang i d’altres fluids). És la via fonamental de transmissió per a les hepatitis B i C i per a l’HIV.

Personal exposat

Treballadors que fan atenció directa al pacient. En algunes circumstàncies especials, els treballadors de manteniment, personal de neteja, manipuladors d’aliments, etc.

Mesures de prevenció

Vacunació: La vacunació és la mesura més eficient per a la prevenció de determinades malalties infeccioses. Les vacunes especialment indicades en els treballadors susceptibles són: hepatitis B, xarampió, rubèola, parotiditis, varicel·la, grip i tètanus-diftèria. En alguns casos especials poden ser aconsellables també hepatitis A, tifus, meningitis o d’altres. La protecció que ofereixen les vacunes no elimina la necessitat de la resta de mesures de prevenció enfront del risc biològic, com són les precaucions universals i mesures d’aïllament.

Vigilància de la salut periòdica.

Formació continuada i específica pel risc biològic.

Precaucions universals:

  • Rentar-se les mans sovint és la mesura més important per evitar la transmissió de microorganismes. Cal fer-ho sempre després de tenir contacte amb un malalt o de la realització de tècniques que suposin contacte amb productes biològics.
  • Utilització dels equips de protecció personal adients en cada situació: guants, bata, mascareta i protecció ocular.
  • No menjar, fumar o beure mentre es manipula material potencialment contaminat.

Només s’accedirà a aquelles instal·lacions i espais en els quals s’hagi de realitzar l’activitat o servei encomanat. NO s’accedirà a les zones d’accés restringit sense autorització expressa.

Mesures d’aïllament

A més de les precaucions universals, s'han de seguir totes les normes d'aïllament especial que s'hagin dictat en cada cas, segons la via de transmissió de l'agent biològic.

Específicament, aquell personal que manipuli material tallant o punxant ha de seguir les indicacions següents per tal d’evitar la transmissió per via parenteral:

  • No tocar mai amb les mans les parts tallants o punxants.
  • No encaputxar les agulles després del seu ús.
  • Llençar aquests tipus de material en els contenidors de residus grup III que hauran d’estar en llocs accessibles (al costat del lloc on es realitza la tècnica) i no omplir-los més del 75% de la seva capacitat.
  • Utilitzar els sistemes de separació d’agulla i xeringa que incorporen aquests contenidors (no fer-ho mai amb les mans).
  • El treballador que utilitza el material tallant o punxant ha de llençar-lo personalment per evitar accidents a d’altres treballadors.

Utilitzar, sempre que se’n disposi, materials amb sistemes que evitin les exposicions accidentals (sistemes sense agulla, agulles de sutura roma, agulles de seguretat).

Entradas relacionadas: