Principals Moviments Artístics del Segle XX: Fauvisme, Expressionisme i Més

FAUVISME

• Representar la realitat tal com és.
• Color com a protagonista (primaris i complementaris).
• Pinzellades amples i soltes, gruixudes, de pasta abundant.
• Traços grossos i nítids.
• Pla únic.
• Expressionisme.

EXPRESSIONISME

• Es centren en l'expressió dels sentiments.
• Plasmar el més profund de l'ànima deformant la realitat visual.
• Comença amb Edvard Munch.
• Dos grups principals: El Pont i El Genet Blau.

CUBISME

• Redueixen objectes a les formes geomètriques essencials.
• Els objectes són representats des de diferents angles.
• Es tracta de representar l'objecte en moviment.

FUTURISME

• Rebuig del passat, de la tradició i defensa d’un nou art.
• Exaltació de la societat industrial, el progrés, la màquina, el dinamisme, l’energia i la violència.
• Glorifiquen la tecnologia, la velocitat, el moviment.
• Es glorifica la guerra i es menysprea el feminisme.
• Àmplia gamma de colors i la tècnica del divisionisme.

ABSTRACCIÓ

• Manifestacions plàstiques en què l’artista rebutja voluntàriament el concepte tradicional de l’art.
• Supera el simple reconeixement dels objectes i figures.
• Suprematisme: formes simples i gamma reduïda.
• Neoplasticisme: formes regulars i colors neutres i primaris.

DADAISME

• Obres absurdes, nihilistes i il·lògiques.
• L’art ha de ser un acte de rebel·lia.
• Caràcter conservador orientat a desprestigiar l’obra d’art.

SURREALISME

• No utilitzen l’abstracció sinó el naturalisme.
• El dibuix és meticulós.
• Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc.
• Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats...

Composició IV (Wassily Kandinsky) (1911)

Estil: Expressionisme. Tècnica: Oli.

Representa una batalla entre cavallers en un país de fades que ha estat considerada, posteriorment, una lluita entre elements pictòrics. Així, segons aquesta visió, s’enfronten el color groc amb el color blau i la línia recta amb la corba.

És una pintura abstracta. L'obra destaca pel seu ús vibrant del color i les línies, amb una combinació de tonalitats groguenques, blaus, vermells i verds. Fa ús d’unes pinzellades soltes i amples. No hi ha un focus de llum concret sinó que la lluminositat prové de la intensitat dels colors.

La composició s’articula en dues parts clarament diferenciades a partir de les dues línies negres centrals que travessen el quadre de dalt a baix. L’obra presenta un gran dinamisme en la part esquerra que contrasta amb la serenitat que caracteritza la part dreta.

El tema d’aquesta obra és un conflicte, una confrontació entre elements pictòrics abstractes. La funció d’aquesta obra és estètica, decorativa i provocativa (pretén provocar una reacció emotiva en l'espectador).

El Profeta (Pablo Gargallo) (1933-1936)

Estil: Futurista. Tècnica: Bronze amb tècnica de la fosa. Multifa.

Escultura exempta i dempeus, monocromada i textura variada.

Escultor aragonès que va viure l'Espanya de la Segona República, període on va conèixer les primeres avantguardes artístiques i va conèixer Picasso, Julio González.

L'obra s'estructura amb un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D'on surten les altres parts del cos, formant línies corbes còncaves i convexes que creen clarobscurs. Gargallo ho va anomenar “volum virtual”. Hi ha molta verticalitat i és una composició equilibrada. Funció decorativa i estètica.