Principals teories sobre l'educació de persones adultes

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,18 KB

Apareixen tres paradigmes, orientacions o models per interpretar l'educació de persones adultes (Sáez 1994):

  • La tradició humanista/liberal: model interpretatiu.
  • La criticoemancipadora: model crític.
  • El paradigma científic, tecnològic, positivista, burocràtic: model analític...

El coneixement es construeix a través de la investigació:

  • L'experimental associat al conductisme
  • La biogràfica: més dirigida per les accions de les persones i la necessitat que aquestes siguin interpretades.
  • La investigació participativa: que cerca el coneixement i el sentiment dels grups.

Teoria de les ones:

Alvin Toffler en la seva «teoria de les ones»:

  • A la «primera ona»: «les forces vives»: mestre, capellà, família...;
  • A la «segona ona»: una amplíssima oferta de canals: premsa escrita, ràdios, televisió digital, per cable...;
  • Se suma la gran revolució provocada per la «tercera ona»: totes les possibilitats derivades del desenvolupament dels «mass media», de les noves tecnologies, particularment les associades a l'ús de l'ordinador (TOFFLER 1998).

Teories entorn a les necessitats:

Dieterlen (s/d) i Wiggins (1985), per necessitat bàsica s'entén allò que:

  • Posició universalista. Les necessitats són universals: s'apliquen a qualsevol ésser humà independentment de la seva història i cultura. Es basa en el criteri d'associar les necessitats al concepte de justícia. És just que la societat compensi els individus per allò de què no se'ls pot fer responsables.
  • Posició relativista. Aquella que considera que les necessitats són relatives a les circumstàncies històriques i culturals de cada nació i geografia. Un Estat ha de proporcionar, a través d'una adequada política distributiva, a les comunitats ètniques ajut financer perquè, quan es troben en una cultura diferent, puguin realitzar programes d'educació bilingües etc.

Per Doyal (1998, 157-152): rellevància de l'autonomia.

Les necessitats bàsiques tenen una base objectiva i universal, aquella que empíricament teòricament és independent dels desigs i les preferències subjectives.

Què significa «base universal»?

Els éssers humans tenen metes universals que corresponen a les necessitats bàsiques i és necessari assolir-les perquè no sofreixin un mal específic i objectiu;

Les necessitats bàsiques són la salut i l'autonomia personal:

L'autonomia es troba profundament relacionada amb l'educació

  1. Fa referència a la comprensió que les persones tenen de si mateixes, de la seva cultura i del que s'hi espera d'elles;
  2. Es relaciona amb la capacitat psicològica que tenen els homes i les dones per crear les seves pròpies opcions;
  3. Es refereix a les oportunitats objectives que permeten que una persona actuï o deixi d'actuar.

Entradas relacionadas: