Principis d'entrenament i condició física

1. És un procés per incrementar el rendiment d'una persona tant física com mentalment.

2. És el descens de la línia d'equilibri ocasionat pel cansament de l'exercici físic.

3. És una reacció del cos humà al completar la recuperació en què la línia d'equilibri ascendeix a un nivell nou, superior a l'anterior.

4. La càrrega d'entrenament és un concepte per mesurar com de fluix o fort és un entrenament, aquest es tracta del volum d'exercici físic realitzat multiplicat per la intensitat de l'exercici.

5. La intensitat és la qualitat de treball realitzat i es pot mesurar en: la freqüència cardíaca (FC), consum d'oxigen, en watts, temps i kg.

6. El principi de sobre adaptació és el conjunt de moltes sobrecompensacions produint així una transformació en el cos que fa que produeixi una millora sobre l'aspecte treballat. Amb 3 o 4 entrenaments no serà suficient ja que no s'ha donat temps a que l'organisme experimenti suficients sobrecompensacions i per tant millorar.

7. El principi diu que les càrregues d'entrenament han de ser progressives ascendents de forma que els entrenaments han de incrementar de forma lenta i progressiva per tal de no sobre carregar l'organisme. Per fer aquests increments s'ha d'augmentar primer el volum i després la intensitat.

8. Per no provocar lesions o una baixada de rendiment, ja que és molt important respectar els temps de descans entre entrenament i entrenament per permetre que l'organisme sobrecompensi.

9. El treball de resistència per practicar adequadament és el de resistència aeròbica ja que permet millorar les característiques de l'organisme a llarg termini i per tant estar en condicions òptimes per a treballs posteriors.

10. El sistema continu que consisteix en no fer pauses de recuperació. El sistema fraccionat que consisteix en fer pauses de recuperació. El mètode de la carrera continua, que és més exigent. El mètode de les màquines cardiovasculars. El mètode d'entrenament en circuits. El mètode d'entrenament en sèries.

11. Existeixen dos tipus de força, la força de resistència i la força explosiva. La segona no està recomanada per a aquestes edats ja que encara estem en període de creixement i aquesta hi podria afectar.

12. En la força resistència, que és la força que es pot emprar per aquestes edats són els següents. Els exercicis gimnàstics com treball en bancs, pilotes de fitball i circuits de gimnàstica. També per treballar l'entrenament amb sobrecàrregues es pot treballar amb pilotes medicinals, amb peses i màquines de musculació.

13. La flexibilitat es pot treballar de forma estàtica o dinàmica, en els exercicis que es realitza moviment són els de flexibilitat dinàmica. Com exemples estan el de situar els braços a dalt i amb les cames obertes fer moviments verticals de costat a costat, un altre exemple seria de situar un peu a l'espatllera i amb l'altre al terra fer un moviment descendent, estirant així els quàdriceps.

14. Per realitzar canvis significatius de flexibilitat és necessari el treball d'un any.

15. Per realitzar un treball de flexibilitat es poden optar per tres tipus, el sistema dinàmic, que intervé un moviment continuat per al treball, el sistema estàtic que consisteix en un treball de poc moviment i finalment el mètode d'exercicis gimnàstics de flexibilitat, que es poden treballar de forma individual o col·lectiva i amb exercicis que utilitzen recursos de gimnàs.

16. Hi ha tres tipus de velocitat: - Velocitat de reacció: Permet respondre amb rapidesa tot tipus d'estímuls. - Velocitat gestual: Permet realitzar gestos molt ràpidament. - Velocitat de desplaçament: Permet recórrer una distància en el menor temps possible.

17. Per entrenar la velocitat es treballa amb el sistema fraccionat mitjançant sèries i repeticions. Els paràmetres a tenir en compte són: - Els esprints o curses curtes: Molt importants i tradicionals. - La millora de la força explosiva: Treball amb sobrecàrregues lleugeres amb - Jocs de cursa - Millorar la tècnica del moviment:

18. La planificació esportiva es tracta de planificar de manera minuciosa amb l'objectiu de garantir el màxim aprofitament del potencial de la persona que realitza l'exercici físic i que el seu rendiment sigui òptim. Aquesta planificació va dirigida pels esportistes d'alt nivell, però pot ser beneficiosa en persones que realitzen un treball físic estàndard.

19. Existeixen dos tipus: - El plurianual: Es busca a llarg termini un objectiu que es desenvoluparà en uns quants anys. Com a exemple estan les olimpíades que es fan cada 4 anys. - El anual: Es busca en fases durant l'any un objectiu que segons l'objectiu que es persegueix es les orientacions de treball varien. Es realitza a tots els nivells esportius.

20. En el període competitiu es busca millorar el rendiment de l'esportista i aconseguir un resultat òptim en les competicions programades amb anterioritat. Es treballa molt més la intensitat que no pas el volum d'entrenament.

1. El volum d'exercici físic i la intensitat és en el que es mesuren els entrenaments i és un indicador de la forma física. A mesura que el volum i la intensitat es pot augmentar i per tant tolerar una major càrrega, vol dir que la forma física és millor.

2. Al llarg d'una setmana un esportista realitzarà uns 4 o 5 entrenaments. En canvi una persona que vulgui fer exercici-salut en farà de 3 o 4.

3. La unitat més petita de entrenament és una sessió. Una sessió consta de tres parts, l'escalfament, la part principal i la part final.

4. Un entrenament d'una setmana s'anomena microcicle.

5. La diferència dels períodes entre els esports individuals i els col·lectius és que en els individuals el període preparatori, tant el general com l'específic és més llarg (5-7 mesos). En canvi en els esports col·lectius el període competitiu és més llarg (7-8 mesos).

6. El descans actiu l'inclouria en el període de transició. El descans actiu es caracteritza en que durant l'etapa de descans o període de transició, l'esportista no es desconnecti tant de l'esport i per tant realitzi petits treballs i entrenament per tal de no perdre completament la condició física, però sense realitzar grans treballs.

7. En el cicle preparatori l'entrenament és en el que es cerca de desenvolupar els components de la condició física de l'esportista fins aconseguir el seu estat òptim. Es subdivideix en dos períodes: - El període preparatori general (P.P.G.). - El període preparatori específic

8. - Les qualitats físiques de l'esportista. - Els objectius. - Els recursos que es disposen. - Calendari amb que es disposa. - Factors externs a l'entrenament.

9. En una de sessió de velocitat són necessàries tres fases. - Escalfament: 3 voltes al camp i estiraments dinàmics. - Part principal: Realitzar una cursa de velocitat i fer diferents sèries. - Part final: Realitzar estiraments estàtics.

10. - Els esprints o curses - Millorar la tècnica del moviment - Jocs de cursa

11. - En el sistema dinàmic per a treballar la flexibilitat un exemple seria el de situar els braços a dalt i realitzar moviments en horitzontal fent que el maluc sigui el centre de gir. - En el sistema estàtic, per a treballar la flexibilitat un exemple seria el estirar els peus al terra i amb les mans intentar agafar les cames flexionades amb el terra i aguantar les mans per tal d'estirar la musculació. - En els exercicis gimnàstics de flexibilitat per a treballar la flexibilitat un exemple seria el de situar la punta del peu a una espatllera a l'altura de el maluc de forma que els bessons i el quàdriceps formin una v. Amb l'altre peu sustentat al terra flexionar-lo per tal de treballar la flexibilitat del quàdriceps.

12. Que és una qualitat que s'obtenen els majors nivells a la infantesa i per tant a mesura que aquesta persona creix, la capacitat de treball en la flexibilitat va disminuint. Però és necessari dir que si es treballa a consciència es pot superar considerablement els nivells de la infantesa.

13. Per comptabilitzar el volum en els entrenaments de flexibilitat, es poden usar o bé el nombre de exercicis practicats o bé el temps dedicat durant un temps concret.

14. Pres de banca, ja que és un treball amb peses i a mesura que es treballa la força, la dificultat va augmentant de forma que cada cop hi hagi més pes en la barra.

15. Amb un període de un mes ja es poden apreciar canvis en el organisme, però en dos mesos més o menys els canvis seran més significatius.

16. En el treball de resistència amb una pràctica regular amb uns 2 mesos ja es podran observar canvis significatius en la resistència.

17. Aquest principi diu que els entrenaments han de seguir una certa continuïtat i constància, ja que així s'aprofiten les sobrecompensacions de l'entrenament i el rendiment de la persona millora. També és important dir que els entrenaments han de ser continuats però amb un cert temps entre mig, és a dir que un entrenament que segueixi el principi de la continuïtat seria el d'uns 3 entrenaments setmanals.

18. El principi de la intensitat diu que l'entrenament d'una persona ha de ser acord amb el nivell físic de la persona que el realitza. Si aquest principi no es respecta, es poden fer sobre esforços que poden desenvolupar una lesió o una altra patologia diferent.

19. És el principi que diu que cada organisme és diferent i no pot tenir les mateixes càrregues d'entrenaments, per tant l'entrenament que ha de realitzar és diferent. Això significa que un entrenament ja fet no és vàlid ja que depenent de la persona li estarà bé o no.

20. El volum és la quantitat d'exercici realitzat. Es pot mesurar en, temps (hores, minuts, segons...), en unitats d'espai (km, metres...) i en el número de sèries i repeticions.

Definició lògica: és la formada per un hiperònim. un complement que en delimita el significat, de manera que es forma un sintagma equivalent a la classe de mot definida.

Sintagma nominal (definits--> el,la,els,les ; indefinits--> en)

CN (acompanyen el nom i en donen característiques)--> explicatiu i especificatiu.