Principis d'etnicitat, religió i estats

Principis diferenciadors d'etnicitat

Primordialisme: Grup ètnic com a unitat cultural (llengua, territori, fenotip, política, religió, economia...). Marcadors ètnics, per exemple: “És català qui sigui fill de catalans, parli català, sigui blanc i catòlic”. El primordialisme no es deté en la cultura i arriba fins a la biologia per definir la identitat. Reduccionisme: L’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes de l’estratificació social. Les desigualtats socials són reduïdes a desigualtats de classes, per exemple: “És pobre perquè és gitano, negre...”. Situacionisme: El grup ètnic queda definit per ell mateix., no pel contingut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns límits que serveixen per construir l’oposició nosaltres-ells, per exemple: “Catalans som els que vivim i treballem a Catalunya”. Els grups poden canviar de política, economia, religió sense que això hagi d’afectar a la seva identitat ètnica. Divisió home-dona: Diferents rols en la societat. Home (treball i protecció de la família) / Dona (reproductora, cuida dels infants i la llar). Religió (Gènesi, pecat original). Revolució Industrial: aparició de la “mestressa de casa”, només per a la dona burgesa que podia ser mantinguda. 1960: Divisió del treball home-dona, però la dona amb doble jornada laboral i només podia treballar si el marit volia. Electrodomèstic com ajut de la dona a casa. 1970-80: Aparició del moviment feminista en pro de la igualtat de sexes.

RELIGIÓ I SOCIETAT

Religió: Institució social que inclou creences i pràctiques basades en una concepció del que és sagrat. Es tracta de la creença en essers sobrenaturals (déus, esperits...), pregaries, rituals (sacrificis). Funcions de la religió com a explicació, consol, adaptació, poder, solidaritat social. Tipologies de la religió: Segons el principi (transcendent: l’anima va al cel amb un Déu benèvol o immanent: desaparició del col i unió de l’anima amb l’Univers) o segons l’origen (cosmobiològiques: paganisme o animisme, savieses orientals: confucianisme o budisme i religions del Llibre: judaisme, cristianisme, islamisme). Religió i paradigmes de la modernitat: Enfocaments sociològics de Marx, (religió com alienació, promesa d’una vida millor quan has mort), Drukheim (religió com a eina de cohesió social) i Weber (religió com a canvi social), tots tres pensaven que la religió disminuiria en els temps moderns, però no ha estat així, la religió s’ha “transformat”. Secularització: separació entre Església i Estat. Fonamentalismes religiosos: interpretacions literals de la religió i els textos sagrats.

IMPERIS, ESTATS I NACIONS

Estat: És una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població. Es caracteritza per una població que habita un territori definit i que reconeix un òrgan suprem de govern, un personal especialitzat (funcionaris civils i forces militars) i  una entitat amb actuació sobre la població que habita en el seu interior. Estats liberals moderns: Segle XX, Estat liberal-democràtic a Occident. Seguretat i propietat privada. Liberalisme: corrent ideològic i econòmic; mínima intervenció de l’Estat en la vida dels individus.