Principis de Narrativa Audiovisual: Guia Completa

La Poètica d'Aristòtil (s. IV a.C.)

Obra centrada en la tragèdia grega que estableix els perceptes bàsics per a la narració d'històries:

• Estructura clàssica (inici, nus, desenllaç)
• Ethos: el caràcter dels personatges que es revela a través de les seves accions i les decisions que prenen. En la tragèdia, els personatges estan al servei de l'acció.
• Peripècia: Fet inesperat que canvia la direcció en què s'estava desenvolupant l'acció (punt de gir)
• Anagnòrisi: El personatge acaba coneixent-se a si mateix i progressa (arc de transformació)

Des de l'antiguitat, les històries es divideixen en dues grans categories:

• Històries de ficció (mites, llegendes, teatre grec) - literatura, teatre
• Històries de no-ficció (cròniques històriques) - història, periodisme

Fases en el Guió de Reportatge i Documental

1. Idea: què volem explicar?
2. Investigació: recollir informació de diverses fonts (documentals o personals).
3. Definició del tema i de la tesi: Cal trobar la història que ens permeti vehicular el tema que volem explicar i la idea o pregunta que volem plantejar (tesi).
4. Preentrevistes: selecció de personatges (qui és rellevant per a la història i qui comunica amb emoció).
5. Definir seqüències o unitats d'acció (una o diverses escenes que formen una unitat narrativa (expliquen una mateixa cosa).
6. Escaleta: document que defineix l'estructura del reportatge o documental. Clau per a l'equip tècnic. Permet començar a planificar el rodatge.
7. Guió de rodatge: dues columnes (àudio i imatge)
8. Guió de muntatge: la fase de muntatge és una autèntica reescriptura.

Principis Bàsics de la Narrativa Audiovisual

Segons el pes dins la història

• Essencial: La base de la trama. Travessen tota la història (de principi a final). Tenen a veure amb aspectes fonamentals dels personatges.
• Circumstancial: Conflicte momentani que té la funció de crear una tensió puntual.

Segons Doc Comparato

• Humà: El protagonista està en conflicte amb una força humana: amb un altre home/dona o grup.
• No humà: El protagonista està en conflicte amb una força interna: amb si mateix.
• Intern: El protagonista està en conflicte amb una força interna: amb si mateix.

Segons Ronald Tobias

• Físic: Aquell conflicte que es desenvolupa a través de l'acció trepidant de manera que l'espectador es pregunta: “què passarà ara?
• Psicològic: Aquell que explora l'interior de la naturalesa humana i les relacions entre les persones. Viatges interiors que analitzen les creences, els valors i els comportaments.

Segons Linda Seger

• Intern: Sorgeix del món interior del protagonista. Es dóna quan el protagonista té un conflicte amb si mateix: no està segur de si mateix o de les seves accions o no sap que vol.
• De relació: Es produeix quan dos personatges comparteixen al mateix temps objectius mútuament excloents. Un ha de guanyar i l'altre ha de perdre (protagonista vs antagonista)
• Social: Es planteja el conflicte entre una persona i un grup. El grup pot ser la burocràcia, el govern, una empresa, una banda, una família... En definitiva, una persona contra el sistema. La trama té a veure amb la injustícia, la corrupció, l'opressió, etc.
• De situació: Aquell en què el protagonista s'enfronta a una situació de vida o mort. Pel·lícules de catàstrofes en què els personatges es troben en situacions de perill extrem (incendis, huracans, un vaixell que s'enfonsa...)
• Sobrenatural: Es produeix el conflicte entre el protagonista i una força sobrenatural o déu. En aquest cas, per fer visible l'enfrontament, el conflicte es projecta sobre un altre ésser humà.

El Conflicte

La singularitat d'una història rau en el camí que emprendrà el protagonista per aconseguir el seu objectiu (personalitat i necessitat):

Exterior

Està definit per allò que el protagonista vol aconseguir: objectiu o objecte de desig. Aquest objectiu guia les accions del protagonista. La voluntat d'aconseguir un objectiu ve donada per un problema o fet detonant (inciting incident). Detonant = Sotrac, trencament en la vida del protagonista que l'obliga a posar-se en marxa (inici del conflicte). El nivell exterior és el territori de la força. Ha de ser potent.

Interior

Està definit per la necessitat que mou el protagonista en un nivell profund. Aquesta necessitat ve provocada per una mancança, feblesa o dolor del protagonista. Pot haver-se produït en el passat però l'afecta en el present. A través de l'aprenentatge que viurà en el seu camí cap a l'objectiu extern, la seva necessitat es resol. Evolució interior = arc de transformació. El nivell interior és el que transporta el significat de la història → cor temàtic. El nivell interior és el territori de l'ànima. Ha de ser subtil.

El Cor Temàtic de les Històries

Tota història va d'alguna cosa… I no sempre les històries tracten d'allò que sembla. Tota història transmet una idea, un missatge o planteja una pregunta. El desenvolupament d'aquesta idea o pregunta és el que anomenem tema o cor temàtic.

Els anglosaxons distingeixen:

• Subject matter: tema genèric.
• Theme: cor temàtic (què es diu sobre el tema genèric).

On Resideix el Cor Temàtic d'una Història?

A nivell interior… El nivell interior és el que transporta el significat d'una història. El cor temàtic està relacionat amb la necessitat del protagonista.

Com es Desenvolupa el Cor Temàtic d'una Història?

A l'inici del procés d'escriptura de qualsevol història el guionista té una idea, una intuïció sobre el tipus de qüestió o pregunta que vol abordar. Aquesta idea o pregunta inicial serveix per guiar-lo en la construcció de la història, per fer-la avançar en una direcció i donar-li unitat temàtica des de l'inici. L'hem d'entendre com una brúixola. L'escriptura d'un guió és un procés de recerca, d'investigació al voltant d'una qüestió que a l'autor personalment li interessa.

Narratologia

Joseph Campbell i la Teoria del Monomite

Joseph Campbell, antropoloeg, filoleg i estudiós dels mites. En el seu llibre L’heroi de les mil cares (1949) estudia els mites de les cultures i epoques diferents i la seva influencia en la literatura com a arquetips dramatics. Arquetip: Patró amb petites variacions que es va reproduint i imitant al llarg del temps. Totes les histories que s’expliquen en el mon es poden reduir en un mite o una historia que es el viatge de l’heroi.

Teoria del monomite:

Se centra en la figura de l’heroi universal que travessa les fases d’un cicle denominat el viatge de l’heroi. Identifica un patró narratiu bàsic que es troba, que es repeteix, en relats de cultures de tot el món. Tots els relats són el mateix relat a través d’infinites versions.

ARQUETIPS

Basant-se en els arquetips de personalitat establerts pel psiquiatre Carl Jung (1875-1961), Vogler defineix vuit arquetips de personatges.

Què es un arquetip?

Model original que serveix com a pauta per ser imitat i reproduït. En psicologia s’utilitza per establir pautes de comportament associades a un tipus de personalitat.  En l ‘escriptor de ficció es poden aplicar aquests patrons a la creació de personatges. Provenen de l’imaginari col·lectiu i sobreviuen al temps.  Perduren i s’adapten a cada època i cada societat.

L’AMOR REDEMPTOR

- Contraposició de dos móns:

Maledicció inicial: heroi condemnat a la soledat.

Amor incipient EX. BELLA I BESTIA

LES 20 TRAMES MESTRES DE R. TOBIAS

1.RECERCA: el protagonista cerca un objecte, persona o lloc. Aquesta recerca transforma la seva dimensió interior, psicològica. Exemples: El Mag d’Oz, Don Quixot.

2. AVENTURA: el protagonista emprèn un viatge en busca de fortuna. Se centra en l’acció física (el viatge, l’aventura) i no tant en la dimensió interior del personatge. Exemples: Jurassic Park, Indiana Jones.

3.PERSECUCIÓ: la trama es basa en un personatge que en persegueix a un altre. Exemples: Jaws, The Fugitive.

4. RESCAT: El protagonista ha d’alliberar un altre personatge d’un gran perill o de l’antagonista. Ex. Alien 

5. FUGIDA: El protagonista està tancat en contra de la seva voluntat i ha d’escapar a través de l’acció. Ex. Cadena perpètua

6. VENJANÇA: el protagonista vol restaurar un acte d’injustícia a través d’un pla de venjança, el que provoca la lluita entre el venjador i l’antagonista. Ex.: Gladiator, Kill Bill.

7. ENIGMA: el protagonista ha de descobrir un misteri cercant pistes que l’ajudin a completar el trencaclosques i trobar el significa ocult. Ex.: Chinatown, Memento.

8. RIVALITAT: el protagonista i l’antagonista competeixen per un mateix objectiu. Es produeix entre ells una lluita de poder. Ex.: Ben-hur, Amadeus.

9. DESVALGUT: variació de la trama de RIVALITAT en què el protagonista no té el mateix poder que l’antagonista. S’enfronten forces desiguals (petit vs. gran, pobre vs. poderós, etc.). Ex.: Karate Kid, Rocky.

10. TEMPTACIÓ: el protagonista és induït o persuadit per fer una cosa dolenta o immoral. Ex.: Faust

11METAMORFOSI: aquesta trama es basa en la transformació física del protagonista que repercuteix en la seva dimensió interior. Ex.: La Bella i la Bèstia, La Mosca.

12. TRANSFORMACIÓ: el protagonista emprèn un viatge interior que el porta a un millor coneixement de sí mateix. Ex.: Dr Jekyll ique el porta a un millor coneixement de sí mateix. Ex.: Dr Jekyll i Mr. Hyde, Historia de un matrimonio.

13. MADURACIÓ: trama de transformació centrada en personatges que es troben en el pas de la infantesa a l’edat adulta. Ex.: El espíritu de la Colmena, Boyhood.

14. AMOR: Dos personatges es troben i s’enamoren però s’hauran d’enfrontar a diversos cbstacles que dificulten i posen a prova la seva relació. Ex.: La reina de África, Algo para recordar.

15. AMOR PROHIBIT: En aquesta trama l’amor va en contra de les convencions socials, culturals o morals. Ex.: Romeu i Julieta, Titanic.

16. SACRIFICI: el protagonista s’enfronta a un dilema i decideix sacrificar-se per una altra persona o per una causa major. Ex.: Casablanca.

17.DESCOBRIMENT: el protagonista busca una millor comprensió de la vida (el sentit de la vida, un propòsit vital...) Ex.: La gran belleza

18.PREU DE L’EXCÉS: se centra en els mals hàbits o excessos del protagonista i com la seva vida s’enfonsa per culpa d’aquests. Ex.: Trainspotting.

19.ASCENS: El protagonista està en una mala situació i aconsegueix l’ascens social. Ex.: La ventafocs, L’home elefant.

20.DESCENS: Trama oposada a l’anterior. Ex.: El Padrino, Apocalypse Now

ARQUITRAMA

Disseny clàssic que es basa en principis atemporals i comuns a qualsevol cultura.

MINITRAMA

Basada en variacions de caire minimalista que s’introdueixen en el disseny clàssic.

Persegueix la simplicitat i l’economia narrativa però manté suficients aspectes clàssics com perquè la pel·lícula satisfaci al seu públic sense desorientar-lo gaire. Cinema d’autor, cinema independent.

ANTITRAMA

Suposa un pas més en la ruptura amb el disseny clàssic. Pretén donar la volta, qüestionar, contradir, fins i tot, parodiar els principis formals de la narració clàssica. Properes a l’experimentació, la presència de l’autor és dominant. El seu espai de difusió/distribució són els festivals. Poc habituals en els circuits comercials.

EL PARADIGMA DE SYD FIELD

Aquest model es basa en Relat d’un protagonista que té un objectiu difícil i s’enfronta a forces antagonistes (conflicte). Consta de tres parts: Plantejament (1er acte), confrontació (2on acte) i resolució (3er acte). Té una trama principal i una subtrama. Adopta un punt de vista únic (sol ser extern).

LA IRONIA DRAMÀTICA

Es produeix quan l’espectador té una informació que un o diversos personatges de la historia no tenen. 

Principi de revelació/ reconeixement:

Revelació: moment en què l’espectador sap alguna cosa que un o diversos personatges descobreixen. La revelació posa l’espectador en una posició de superioritat respecte el personatge que no sap → Major implicació i participació de l’espectador en la història.

Reconeixement: Moment en què un o diversos personatges descobreixen allò que l’espectador ja sap.

PLANTING I PAY OFF (ANTICIPACIÓ I COMPLIMENT)

És un recurs que es desenvolupa en dos moments.

En el primer, l’anticipació, el guionista fa èmfasi sobre un objecte, personatge o acció, ja sigui a través del diàleg o la imatge. Es ressalta la importància d’alguna cosa en termes dramàtics.

En el segon moment, el compliment, aquest objecte, personatge o acció adquireix un sentit.

L’espectador ha de poder recordar allò que hem plantat però no ha de sospitar que allò serà important en la trama. El planting ha d’estar molt ben integrat en l’escena.

ANAGNÒRISI

Es produeix quan un personatge descobreix la veritable identitat d’un altre personatge i pren consciència de la fatalitat o la fortuna que això implica. Quan l'anagnorisi es produeix a la vegada en el protagonista i en l’espectador provoca sorpresa. Quan l’espectador coneix la veritable identitat del protagonista però aquesta és manté més oculta per a la resta de personatges es genera suspens. Quan l’anagnorisi consisteix en el reconeixement de la pròpia identitat del protagonista és quan produeix la major tensió dramàtica.

LA CREACIÓ DE PERSONATGES SEGONS LINDA SEGER

1. Primera idea per observació i experiència pròpia: 2. Descripció: 3. Trobar l'essència del personatge a partir dels seus valors ètics:

2. 4. Detectar les paradoxes: 5.Afegir actituds i emocions: 6.Individualitzar el personatge

3. LA CREACIO DE PERSONATGES SEGONS ROBERT MC KEE

4. Deixar espai per a l’actor/actriu:

5. Enamorar-nos de tots els nostres personatges:

6. Tot personatge es coneixement d’un mateix: