Procés d'hominització i evolució humana

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,31 KB

Els canvis més importants que es van produir en els homínids van ser:

La posició erecta

A diferència d'altres primats, els avantpassats de l'ésser humà es van caracteritzar per la marxa bípeda, és a dir, que caminaven sobre els dos peus sense utilitzar les mans com a suport.

Alliberament de les extremitats superiors

Caminar dret sense utilitzar les extremitats superiors va permetre que les mans s'especialitzessin en funcions diferents de la marxa i posseir una sèrie de capacitats que depenen de l'existència d'un cervell desenvolupat i complex.

Desenvolupament cerebral

Més capacitat cerebral per manipular i fabricar objectes.

Capacitat tècnica

Fabricar i utilitzar instruments per a modificar l'entorn i satisfer així les nostres necessitats.

Capacitat simbòlica

La capacitat que té l'ésser humà de crear i d'expressar-se per mitjà de símbols. Els símbols són convencionals, és a dir, no mantenen cap tipus de relació casual ni de semblança amb la realitat en la qual representen, sinó que la relació que els connecta l'han establert les persones.

El 1859 es va publicar l'obra de 'L'origen de les espècies' per Carles Darwin, on va treure la teoria evolucionista, segons la qual s'oposa al creacionisme i el feixisme. Podem sintetitzar-la en 3 tesis fonamentals:

  • Les espècies s'esdevenen per transformacions continuades, totes les espècies provenen d'unes altres anteriors per mitjà de canvis graduals.
  • La selecció natural consisteix en canvis que espontàniament es produeixen en les espècies i només perduren els que resulten més eficaços en la lluita per la vida.
  • L'ésser humà descendeix d'antics primats.

La ment

És un conjunt dels fenòmens psíquics o mentals on hi habiten records, creences, desitjos, idees... i que permeten reconèixer-nos com a persones amb continuïtat i identitat en el temps. La ment té 2 propietats:

  • La intencionalitat, és la propietat de la ment que tenen les nostres creences, records, desitjos... de referir-se o de tendir a alguna cosa que els és diferent.
  • La intimitat, és la propietat de la ment que és inobservable per als altres, és a dir, directament accessible per al subjecte que els té però inaccessibles pels altres.

Entradas relacionadas: