Producció literària de postguerra a la cultura sota el franquisme
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,58 KB
Per parlar de la producció literària de postguerra (1939) hem de parlar de la nostra cultura sota el franquisme.
Malauradament, la nostra llengua deixava de ser oficial, els progressos aconseguits durant la República quedaren abolits: la llengua desapareixia del panorama públic, de l’administratiu i de l’ensenyament i tornava a la clandestinitat.
No obstant això, malgrat la falta d’una infraestructura editorial, en la dècada dels 50 apareix la novel·la més complexa i colpidora d’aquest període Incerta glòria de Joan Sales, que patí la censura, on es narra l’experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts. L’obra va estar guardonada amb el premi Joanot Martorell.
Durant els anys 60 i 70 la dictadura ja consolidada, deixa una certa permissivitat, tot i que l’ambient era contrari a la normalització lingüística, apareixen els grans narradors amb obres de denúncia social. Cal destacar d’una banda, de temàtica costumista i rural: Enric Valor, L’ambició d’Aleix. D’altra, fantàstica i ciència ficció: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. També des de l’exili: Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant i Pere Calders Invasió subtil i altres contes. O bé en recerca del temps perdut: Llorenç Villalonga, Bearn
El filòleg i escriptor alacantí Enric Valor
El filòleg i escriptor alacantí Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és un dels nostres narradors més rellevants. A més a més, actuà en diversos camps per recuperar la nostra llengua: fou gramàtic, lexicògraf, rondallista i novel·lista.
De la seua producció novel·lística, podem destacar L'ambició d'Aleix, que patí la censura i la trilogia de l’anomenat Cicle de Cassana, un poble imaginari que simbolitzava el seu poble, Castalla, en el context de la Guerra Civil.
En aquestes obres l’autor retrata l’oposició entre el món rural i el món urbà, també reflecteix les relacions problemàtiques entre les diferents classes socials i descriu la natura i el paisatge alacantí d’una manera realista i amb precisió magistral, sense lirisme.
El seu estil es caracteritza per una gran riquesa lèxica i frases elegants, a la manera de les novel·les realistes clàssiques.
No obstant això, la seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes on recopila i dóna caràcter literari a contes populars valencians de tradició oral i de temàtica meravellosa (dracs, bruixes...) i costumista (el nuvi aprofitós, el capellà fartó...)