La Prosa del Segle XIV a la Corona d'Aragó: Autors i Context Històric

La Prosa del Segle XIV a la Corona d'Aragó

Al segle XIV, la Corona d'Aragó va assolir la màxima expansió, i l'Església Catòlica dictava la conducta de la gent. Escriptors com Francesc Eiximinis i Vicent Ferrer van dedicar la seva obra a defensar la doctrina de l'Església davant de la crisi espiritual que es vivia, mentre que d'altres, com Anselm Turmeda, van deixar l'Església i van escriure obres per atacar els dogmes cristians.

Autors destacats del segle XIV

Francesc Eiximinis

Nascut a Girona, es va fer frare franciscà. La seva obra principal, Lo Crestià, projecta una estructura de tretze llibres, però només en va acabar quatre. Feia ús d'una llengua planera.

Anselm Turmeda

Nascut a Mallorca, va prendre els hàbits de l'orde franciscà. Va viatjar a Tunis, on va convertir-se a l'islamisme i va adoptar el nom d'Abd-Al·lah.

Vicent Ferrer

Va néixer a València i va entrar a l'orde dominica. Es caracteritzava per l'ús de recursos expressius.

Altres autors i influències

Dante Alighieri va introduir un aspecte que va tenir una influència cabdal. És autor de La Divina Comèdia.

Francesco Petrarca va escriure poesies en italià, però les obres en prosa les va fer en llatí.

L'Humanisme

L'Humanisme considera que l'home és la mesura de totes les coses, raó per la qual es va produir la redescoberta dels clàssics grecollatins. L'Humanisme es va forjar a Itàlia, on el feudalisme havia tingut poca incidència i on la burgesia va arribar a tenir molt de poder econòmic i polític.

A la Corona d'Aragó, el rei Pere el Cerimoniós va crear la Cancelleria Reial i un cos de traductors que s'encarregaven de redactar els documents reials, en llatí, aragonès i en la nostra llengua. La influència dels humanistes italians va arribar a la Corona d'Aragó en el mateix segle XIV. Els més importants van ser: Antoni Canals, Felip de Malla, Joan Margarit i l'autor que podem considerar plenament humanista, Bernat Metge.

Gramàtica Catalana: El Complement del Verb

CD: És el complement que complementa el significat del verb. Es pot reconèixer fent-li la pregunta QUÈ? al verb o substituint-ho per el, la, els, les, en, o passant-la a passiva.

CI: És el complement que indica a qui o per a qui es fa l'acció del verb. Es pot reconèixer amb A QUI o PER A QUI? El pots substituir per li o els i va precedit per a.

CC: És el complement que dona la informació sobre el temps, lloc... TEMPS: QUAN, LLOC: ON, MANERA: COM, QUANTITAT: QUANT, FINALITAT: PERQUÈ.

CRV: És un complement introduït per les preposicions que exigeix el verb, poden ser: a, amb, de, en, per.

PREDICATIU: Complement que depèn alhora del verb i del subjecte, o bé del verb i del complement directe.

ADVERBI: Complementen un verb indicant una circumstància. Manera: bé, malament. Quantitat: massa, poc. Lloc: dalt, baix. Temps: avui, demà. Modalitat: sí, no.

C. agent: És introduït per la preposició per o de i apareix en les oracions passives.

Grafia de la R i altres lletres

Grafia R: S'utilitza per al so bategant.

S'utilitza per al so vibrant: començament de paraula, després de consonant i després de prefix acabats en vocal, i en els mots compostos.

Grafia RR: S'utilitza per a escriure el so vibrant entre vocals.

Grafia M: Davant de síl·labes començades amb b o p, f, m i en el prefix llatí circum.

GRAFIA N: Davant de v.