Prosa medieval catalana: autors i obres

L'estàndard català

El català va posseir un estàndard molt acceptat a l'edat mitjana i el Renaixement, des de Ramon Llull i la cancelleria reial fins a l'inici del segle XVI. Posteriorment, es va anar diluint i va deixar d'existir fins al segle XX, que es va restablir de nou. El problema del català estàndard no és el de la uniformitat, sinó el de la seva existència real, el de l'ús en tots els àmbits de la societat, ús que li ha estat negat durant llargs períodes.

Naixement de la prosa literària

Durant l'època medieval no hi havia altres normes que la llatina. Els qui sabien llegir i escriure ho feien en llatí i adaptaven l'alfabet a la fonètica.

Prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Els temes predominants són Déu i el Rei. La convenció de cristianisme, islam i judaisme, en la ideologia cristiana. La lluita contra l'heretgia, el suport al rei i el desvetllament de la consciència nacional són les causes que motiven aquesta literatura. Hi ha més literatura religiosa que profana.

Gèneres i recursos

La prosa medieval té la finalitat de moralitzar, a partir dels valors cristians, una població analfabeta. Per assolir aquest objectiu, els moralistes feien servir diferents gèneres didàctics per fer més fàcil i agradable l'aprenentatge. Hi destaquem:

• La faula
• L'exemple
• El sermó
• El poema

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (València, 1240 - Gènova, 1311) va destacar pels seus discursos contra la riquesa dels eclesiàstics (La lliçó de Narbona) i per les opinions polítiques que consideraven els reis d'Aragó els grans capdavanters d'una profunda reforma religiosa (La confessió de Barcelona).

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409). L'obra més destacada és Lo Crestià, enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres de la qual només se'n conserven quatre. Alterna llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules que en fan amena la lectura. Altres obres de forta influència foren Els llibres dels àngels i El llibre de les dones.

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya, 1419). Predicador. Conservam bona part dels seus sermons gràcies als reportadors o taquígrafs que l'acompanyaven. Els seus sermons arribaven fàcilment al gran públic gràcies al seu estil, caracteritzat per:

• Un llenguatge col·loquial i popular.
• Escenificació i gesticulació, ja que predicava en llocs on es parlaven idiomes diferents.
• Vulgarització i actualització dels passatges bíblics per fer-los més entenedors.
• Ús de recursos retòrics repetitius per facilitar la memorització dels seus sermons.
• Utilització d'exemples, comparacions i onomatopeies.

Literatura satírica

Aquest tipus de literatura propugna un moralisme diferent, on la ironia i l'humor són claus. N'afegeix les millors mostres durant el segle XIV, quan la burgesia pren les classes nobles i religioses com a objecte de burla. Convé destacar:

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (Mallorca, 1350 - Tunis, 1440). Va fugir a Tunis i es va convertir a l'islam. El llibre de bons amonestaments, consells. La disputa de l'ase, on utilitza molta ironia que el distingeix. Cobles de la divisió del regne de Mallorca, utilitza ironia i sarcasme, que esdevenen tristesa i desengany.