Psicoanàlisi de Freud: Inconscient, Teories i Etapes

Psicoanàlisi: Sigmund Freud

Sigmund Freud és el creador de la psicoanàlisi. Les teories de Freud van generar una gran controvèrsia pel seu èmfasi en la importància de la sexualitat en la conducta humana. Bona part dels descobriments freudians procedeixen de la seva experiència personal i del tracte amb els seus pacients. Freud s'oposa a la consideració racional de la ment humana i defensa el caràcter irracional d'una part del comportament humà amb l'existència de l'inconscient. Afirma que la realitat fonamental és inconscient.

La psicoanàlisi té perspectiva mentalista, pretén explicar la personalitat, la motivació i ofereix una psicoteràpia considerant la història de la ment. L'objectiu és resoldre els problemes dels pacients fent aflorar els conflictes i desitjos inconscients, que posseeixen una naturalesa sexual i agressiva, i que es reprimeixen. El mètode terapèutic és la introspecció, les associacions lliures i els somnis.

Primera Tòpica (1900)

Freud parla per primer cop del terme inconscient, arran de les seves investigacions sobre la hipnosi i la histèria. Els processos psicològics són regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que s'anomena inconscient. Aquest és un conjunt d'energia format per pulsions innates, desitjos i records reprimits. El conjunt d'instàncies mentals es completa amb el conscient, que és la part que ens lliga amb el món exterior i on ens adonem que tenim un coneixement prou clar dels nostres pensaments i actes, i el preconscient, que és el conjunt de processos psíquics inconscients però que poden ser fàcilment conscients.

L'inconscient es pot manifestar de diverses maneres:

• Els somnis
• Actes fallits
• Lapsus
• Acudits
• Neurosi

Segona Tòpica

L'Allò és la part més antiga de la nostra personalitat, es deixa veure en forma de passió, follia, etc. És totalment inconscient i primitiu. Consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats. És totalment instintiu, no té valors morals, la seva conducta va únicament encaminada a aconseguir el plaer (principi de plaer). El Jo és la part mental del control de la conducta. Té com a finalitat el contacte amb la realitat i l'autoconservació en front d'aquesta realitat exterior. Procura l'equilibri (principi de realitat).