Psicologia cognitiva: Estudi dels processos intel·lectuals
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,93 KB
- Psicologia cognitiva: estudi dels processos intel·lectuals, des dels més fins als més complexos (percepció, atenció, memòria, llenguatge i raonament).
Orientació cognitiva
o línia determinada que s'utilitza per estudiar altres aspectes de la conducta humana; en aquest sentit podem parlar d'una psicologia social cognitiva o una teràpia cognitiva o una teoria de l'aprenentatge cognitiu.Influència en altres àmbits
Ha influït decisivament en la lingüística, la teoria de la informació i la informàtica. També té certs punts de contacte amb l'epistemologia.Emocions i pensaments irracionals
Ellis afirma que els problemes emocionals que tenim les persones provenen d'una sèrie de creences irracionals o esquemes amb els quals orientem la nostra vida i determinem la nostra conducta.Cosmovisió
Colla de teories que les persones creuen del tot i que no estan disposades a qüestionar que puguin ser falses, són indiscutibles (són les responsables de les pertorbacions emocionals i conflictes psíquics).Pensaments irracionals
Redicalització, generalització, catastrofisme, distorsió de la realitat, exageració, poc científic, idealització exagerada, molt exigent i obsessiu.Model ABC
Un fet (A) és interpretat per una persona, i a partir del fet desenvolupa una sèrie de creences (B) que poden ser lògiques i racionals (rB) o bé al contrari (iB). A partir d'aquestes creences, es desenvolupen unes conseqüències (C) que poden ser emocionals (Ce) o/i conductuals (Cc). Per tant, les conseqüències d'una conducta no són degudes als fets o a les circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.Conseqüències d'aquest pensament
Tremendisme, poca tolerància a la frustració i condemna.Teràpies cognitives
Combinació de tècniques conductistes per modificar la conducta i aspectes cognitius. Pretén canviar conductes i alhora els pensaments i els judicis dels pacients. Aquestes teràpies són breus i estructurades i exigeixen un alt grau de col·laboració entre el terapeuta i el pacient. El terapeuta funciona com una mena de guia o entrenador.Teràpia emocional d'Ellis
Comença amb el diagnòstic del transtorn; es fa ús d'entrevistes que es graven en casetes, serveixen perquè el terapeuta vegi quin mecanisme ABC funciona en el pacient. També s'utilitza l'autodiagnòstic (omplir un formulari en el qual el pacient analitza els seus sentiments). També s'utilitza:- El debat: discussió racional entre el pacient i el terapeuta que té com a finalitat qüestionar la validesa científica de les seves creences irracionals.
- Feines per fer a casa: proposar al pacient una sèrie d'exercicis per dur a terme a la vida quotidiana entre sessió i sessió terapèutica. La finalitat és reforçar allò que s'ha après o descobert a les sessions.
- Exercicis emotius: activitats que intenten intervenir bàsicament en els aspectes emocionals que s'amaguen darrere de les idees irracionals.
- Assaig cognitiu: imaginar-se una situació molt negativa pel pacient i les conseqüències d'aquesta. Després se li demana al pacient que imagini de manera intensa els sentiments o conseqüències emocionals. Després se li demana que substitueixi els sentiments negatius per uns altres que siguin adequats. El pacient ha de dialogar amb si mateix i presentar-se una idea racional enfront de la irracional que el domina.
- Entrenament en habilitats específiques com comunicació, assertivitat i resolució de problemes: sèrie d'exercicis que serveixen per adquirir habilitats socials.
- Assaig de conductes i role playing: representar situacions possibles i conflictives de la vida real. Ajuda a descobrir els pensaments que experimenta el pacient i també li proporciona eines per trobar conductes alternatives i no angoixants.