Psicologia examen

2. CONDICIONAMENT OPERANT

Frederik B.Skinner (1904-1990) va investigar i experimentar sobre el condicionament operant.

Al 1931 es va doctorar a Hardback, es va dedicar professionalment 60 anys al món de la investigació. Ell mateix s’autoproclama i s’autoanomena ‘conductista’. És un dels principals representants. És un home molt savi, que combina ciència i literatura. Va escriure dues obres, ‘la conducta del organismo, un análisis experimental’ és el seu llibre més científic. Per altra banda també escriu ‘Walde two’ (1974), un llibre més literari. En aquesta novel·la Skinner inventa una ciutat utòpica segons la seva forma de entendre com funcionem com homes, aplicant els seus principis però també mantenint alguns ja establerts. D’aquí es forma el seu paradigme:

S’havia parlat de la idea Estímul – Resposta, però Skinner pensa que l’organisme té alguna cosa a veure a l’hora de respondre front un estímul.

Així doncs va començar treballar amb rates i posteriorment amb coloms (Els coloms tenen vida més llarga, a més a més tenen la vista molt afinada i veuen millor).

La caixa de Skinner és un dels experiments que va realitzar. Per dur-lo a terme va construir una caixa amb unes característiques físiques molt bones: de dimensions grans, amb càmeres per observar...

Un cop construïda la caixa, va ficar una rata i dissimuladament va introduir una palanca que quan s’accionava queia menjar. Skinner volia saber si la segona, tercera, quarta, desena vegada que la palanca era accionada es tractava per casualitat o per aprenentatge, es a dir, l’interessa conèixer per què realitza la conducta que adopta en relació a l’entorn

E --- O (organisme, alguna cosa de l’ambient)---- R

Skinner diu:

Tota primera conducta és expontanea, però la repetició d’aquesta conducta, ja és una conducta condicioinada.

El paradigme del condicionament operant es bassa:

• Una conducta (resposta) en presencia d’un estímul particular, es fa més probable la seva aparició si es seguida d’una conseqüència reforçant (reforç).

• Una conducta augmenta la possibilitat de repetir-se si immediatament després d’haver-se efectuat tal conducta, l’organisme rep un reforç positiu. L’idea del reforç fa que la conducta es repeteixi. (Increment conducta à Reforç + à Conducta desitjada à Repetició).

                    Reforç  +     à     Reforç  -     à     Càstig  

Reforç +

- La presència del reforç fa que la conducta augmenti i es repeteixi

Exemple: Si pares la taula et dono un caramel

 Càstig

- Si la possibilitat que una conducta es redueixi o desaparegui com a conseqüència d’un estímul aversiu (negatiu, desagradable), el procés s’anomena càstig.

Exemple: Renyir al nen que fica els dits a l’endoll perquè no ho repeteixi.

               Excloure de l’àmbit social i ficar a la carcel a l’individu que no respecta el codi penal

 Reforç –

- No és un càstig, també serveis per incrementar conductes.

- És aquella circumstància, l’absència de la qual, fa que no sigui viable la conducta.

- És aquell reforç que fa que el subjecte eviti els efectes negatius de la seva conducta. És el reforç que fa que incrementi una conducta a canvi d’evitar alguna cosa desagradable.

Exemple: Si menges tota la pasta, et perdono el peix. (Al nen no li agrada el peix)

               Si veniu a totes les classes, no faré examen.

 Gran preocupació à Descriure conducta, controlar-la (manipular-la) i modificar-la.

 Reforç: és un estímul que no precedeix a la resposta, sinó que la segueix. Primer es dona la conducta del subjecte i si l’experimentador creu que es correcta li dóna el reforç. El condicionament és més ràpid si el reforç és continu, però més estable i resistent quan el reforç es intermitent.

PROGRAMA DE REFORÇ

• Programa de reforçament continu o fix.

El subjecte rep reforç cada cop que emet la conducta desitjada. (Tindré premi)

• Programa de reforçament intermitent, parcial, discontinu.

El reforç no es dóna cada vegada que el subjecte emet la resposta correcta, sinó que només algunes vegades. (No sé si tindré premi)

Raó :  es dóna el reforç en funció del nº de respostes emeses, en funció de la
          freqüència (Cada X vegades).

Exemple: Cada 5 vegades que ordenis la teva habitació tindràs un premi.

 2.1.1  Raó Fixa: es dóna reforç cada X vegades que es produeix la conducta.

Exemple: Cada 3 cops que diguis Gràcies tindràs un caramel.
                Cada 5 cops que et rentis les dents et donaré 1€.

                Ofertes supermercats 2 x 1.

 2.1.2  Raó Variable: es dóna reforç cada nº variable de cops que s’emeti la conducta.

Exemple: Tragaperres o Bingo perquè no saps quan rebràs el premi si al primer cop, al cinquè cop o al desè cop. És el que més engancha.

 Interval :  es dóna el reforç cada  X temps, en funció del temps

Exemple: Cada mes tindràs reforç, dóna igual les vegades que ho facis.

 2.2.1  Interval Fix: es dóna reforç cada X temps constant que es doni la conducta.

Exemple: Cada 30 minuts que estudis tindràs 5 minuts de descans..
                Cada setmana que visitis a l’avia et donaré 20€.

 2.2.2  Interval Variable: es dóna reforç cada X temps de forma variable, cada hora, cada 3 minuts, cada 2 díes.

Exemple: Algun cop que visito a l’àvia em porta a menjar a un restaurant.

 3. MODELATGE: APRENENTATGE VICARI (Observacional, etc..)

Albert Bandura és qui estudia aquest tipus d’aprenentatge, Diu:

• Les persones no aprenen només per experiència (reforços), sinó que també poden aprendre per fia de l’observació: veure com funcionen els demés tant si són reals (mpare, pare...) com el món simbòlic (contes, relats, fàbules) i després proven a copiar, executar de la forma més similar possible.
• Creu que el procés de socialització es gràcies a aquest tipus d’aprenentatge. Aquesta socialització, habilitats per desenvolupar-se amb els demés també poden ser mal adquirides derivant a la psicopatologia resultat d'un mal aprenentatge).
  
  Exemple: El nen té por al gos perquè el pare li diu que tingui precaució.

Reconèixer aquesta tercera via d’aprenentatge va tenir conseqüències en el conductisme, va comportar l’acceptació de l’existència de processos interns en l’esser humà (cervell, pensaments).

 CONDUCTISME

El procés de desenvolupament de conducta es coneix com :

• modificació de conducta
• modificació de comportament
• teràpia de conducta

Tècniques per millorar o empitjorar la conduta: mooldejament, encadenament, control estimular, cost de resposta, temps fora (time out), sensibilització encoberta, economia de fitxes.

tecniques per baixar l'ansietat: desensibilització sistemàtica, inundació, aproximacións successives, prevenció de resposta, intencio paradoxal

tecniques de regulacio de conducta: programa d'autocontrol, entrenament amb habilitat social, inoculacio estres

tecniques per solucio de problemes: solucio problema, parada pensament (verbal,visual...)