La psicologia de la Gestalt: una nova forma d'entendre la percepció

d) ESCOLA DE LA FORMA: Al mateix temps que Thorndike i Watson plantejaven el conductisme als EEUU, a Alemanya sorgia un moviment representat per Wertheimer, Köhler i Koffka, i que serà batejat com a psicologia de la Gestalt (forma o configuració). Ells s'enfrontarien a la psicologia introspeccionista i de la consciència de Wundt que dominava el panorama psicològic alemany. La Gestalt no acceptava que l'experiència perceptiva fora un combinat de sensacions associades. Per a la Gestalt, la percepció no està formada per parts atòmiques, sinó que tot es dóna com un tot, com una gestalt, una forma, una configuració sense parts atòmiques. La Gestalt també s'enfrontarà al conductisme, ja que aquest tracta també de descompondre l'experiència en reflexes. Solament el conductisme i la Gestalt s'uniran quan a conseqüència del nazisme molts d'aquests psicòlegs emigrin als Estats Units. Els antecedents de la Gestalt es troben en Franz Brentano (especialista en Aristotil que va ser un dels primers filbsofs de la tradició fenomenològica alemanya). Ell insistia en l'experiència immediata i ingènua. Brentano propugnava que el veritable objecte de la psicologia eren els actes o processos mentals i no els continguts de la consciència. Els fenòmens psíquics són actes de percebre els quals no es poden descompondre perquè són totalitats. Així mateix, el físic Ernst Mach (1838-1916) plantejava amb anterioritat a la Gestalt el

concepte de Gestaltqualität (qualitat de la forma): tota ciència, ja sigui física o psicològica, s'ha de dedicar a l'estudi de les sensacions. Hi ha dos tipus bàsics de sensacions: espacials i temporals (figures geomètriques i melodies). Ambdues són independents dels elements que les componen: la circularitat és independent del color o la magnitud, i la melodia és la mateixa sigui quina sigui la clau que es faci servir, el tipus d'instruments o el timbre emprats. La forma existeix sense ser ella una sensació o percepció. El problema és hereu de la filosofia Kant ('espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat): la forma ha de procedir de percepcions, però de la ment del subjecte. La forma no procedeix dels elements físics anomenats, sense ells la forma no es manifestaria. 

Max Wertheimer (1887-1943) el 1912 estudia el moviment aparent del cinematògraf amb Kurt Koffka i Wolfgang Köhler. L'aparent continuitat d'una pel·lícula era un problema difícil d'explicar per la psicologia associacionista (com estímuls de naturalesa immòbil creen la il·lusió del moviment). A ells se'ls va adherir Kurt Goldstein i Hans Gruhle. Aquest estudi marca el naixement de la Gestalt fins al 1938, en què tots els seus integrants marxen als Estats Units a conseqüència del nazisme. L'explicació era que dues línies no massa allunyades exposades de forma instantània, successiva i a una velocitat determinada són percebudes com una sola línia que es desplaça de la primera posició a la segona. Wertheimer va denominar aquest fenomen (phi). Estimulacions estàtiques donen lloc a sensacions dinàmiques.