La psicologia: trastorns emocionals i conductes anormals

Que és la psicologia

És l'estudi dels trastorns emocionals i les conductes anormals o patològics. Pot ser d'origen genètic, bioquímic, neurològic, etc.

En la vida quotidiana també coneixem persones en crisi per la mort d'un ésser estimat o que pateixen problemes matrimonials i no saben afrontar-los, i moltes pateixen per conductes que escapen al seu control: fòbies, drogodependències o jocs patològics.

Aquests trastorns, greus o lleus, són tractats per la psiquiatria i la psicologia clínica, les quals tenen un llarg camí per recórrer.

1.1 Evolució històrica de la psicologia

Allò que entenem per salut i malaltia, bogeria o pertorbació, depèn, igual que altres concepcions sobre la naturalesa humana, del context de la visió del món que té una societat. Durant l'antiguitat i les civilitzacions, els trastorns psicològics eren considerats una condemna, ja que se'ls atribuïen causes sobrenaturals. El concepte de malaltia mental és d'aparició recent, però els de boig, endimoniat o posseït semblen haver existit sempre.

A Grècia clàssica, la bogeria es considerava producte de la possessió d'esperits malignes i els metges sacerdotis pregaven als déus.

A Roma, el principal defensor de la tradició històrica va ser Galè. Segons la seva opinió, les causes de la bogeria podien ser orgàniques o mentals. El seu esforç per comprendre racionalment la bogeria es va perdre en l'obscurantisme i la ignorància que es van prolongar a l'època medieval.

A l'edat mitjana, va ser considerada una manifestació de poders maleïts.

En el segle XVII, durant la Revolució Francesa, Pinel va elaborar una classificació dels trastorns mentals com la melancolia, depressió, mania, i va defensar un tractament de la ment físic per al cos. Més tard, Kraepelin va concebre la malaltia mental com un trastorn físic que calia buscar la causa real. Es va comprendre que les persones amb trastorns no eren bruixes o pecadores, sinó persones que necessitaven un tractament.

Els fàrmacs alleugen els símptomes, especialment els de l'esquizofrènia, però la farmacoteràpia només ataca els símptomes del trastorn, no les causes. Tot i que els bioquímics puguin desencadenar-ho, és necessària la psicoteràpia per la conducta i emocions.

2. Classificació i diagnòstic en psicopatologia

Actualment hi ha dues classificacions per al comportament patològic:

CIE-10: És la Classificació Internacional de les Malalties.

DSM: És el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders.

Això facilita l'organització i la comunicació entre els científics, però té desavantatges com l'estigma social que etiqueta a una persona com a malalt mental i problemes de fiabilitat en el diagnòstic o tractament d'un trastorn. Els diagnòstics són subjectius i judicis de valor en els quals una societat o un grup consideren anormals.