Psicopatologia, Conducta i Grups: Conceptes Clau

Evolució Històrica de la Psicopatologia

A la Grècia clàssica, es considerava la bogeria com a producte de la possessió d'esperits malignes, però Hipòcrates va introduir la idea del desequilibri dels quatre humors corporals com a origen dels trastorns mentals. A Roma, Galè va ampliar aquesta visió, identificant causes tant orgàniques com mentals dels trastorns mentals. Durant l'Edat Mitjana, les malalties mentals es veien com a fenòmens sobrenaturals, atribuïts a possessió demoníaca. A l'Edat Moderna, el dualisme cartesià va influir en la medicina mental, classificant els trastorns segons si eren d'origen orgànic/neurològic o funcional/psicològic. Durant la Revolució Francesa, Philippe Pinel va promoure la fundació d'institucions per al tractament de les malalties mentals, canviant la percepció de les persones amb trastorns psicològics com a malalts necessitats de tractament, enlloc de bruixes o pecadors. Thomas Szasz va desafiar la noció de malaltia mental, argumentant que és una metàfora i que els diagnòstics psiquiàtrics són etiquetes estigmatitzadores. Avui dia, encara hi ha controvèrsia entre el tractament psicològic i la farmacoteràpia, tot i que el descobriment de nous medicaments reflecteix avenços en la comprensió genètica i bioquímica dels trastorns mentals.

Conclusió

La bogeria, en tant que trastorn psicòtic, ens planteja interrogants sobre la línia difusa entre la normalitat i l'anormalitat en el comportament humà. Fins a quin punt tots seguim unes regles socials establertes, i quan algú decideix desafiar-les o transgredir-les, pot ser etiquetat injustament com a "boig"? Si ningú s'atrevís a ser diferent o a comportar-se d'una manera que es desvia del convencional, potser no reconeixeríem les innovacions o les idees originals. De fet, en alguns moments, allò que considerem com a bogeria pot ser percebut com a genialitat.

Influència dels Grups en la Identitat

Els grups influeixen en la nostra identitat personal i social. Tota interacció social implica la nostra pertinença en un grup.

• Objectius comuns: Assolir objectius comuns fa que hi hagi més afiliació i cohesió grupal.
• Estructura: Reflecteix la distribució de rols i les posicions dels seus membres.
• Normes: Regulen els comportaments i actituds dels integrants.
• Valors i creences: Comparteixen idees i creences per regular la seva relació.
• Cohesió grupal: Fa que els membres del grup estiguin units.
• Comunicació grupal: Influeix en el seu funcionament i rendiment.
• Tipus de grups: Classificació segons diferents criteris: mida, caràcter temporal, origen de pertinença, nivell de formalitat.

Reforç Positiu i la seva Efectivitat

El reforç positiu implica que la resposta de la conducta produeix un esdeveniment agradable, com ara un premi. L'efectivitat del reforç positiu depèn d'aquestes variables:

• Com més gran és la recompensa, més gran és l'esforç que es fa.
• Si modifiquem el tipus de recompensa, té lloc una variació en la conducta.
• Entre el reforç i la conducta reforçada hi ha d'haver una proximitat temporal.
• El nivell de motivació és fonamental en l'aprenentatge.

Reforç Negatiu i Càstig: Diferències Clau

En psicologia, tant el reforç negatiu com el càstig són conceptes importants a l'àmbit del condicionament operant, una teoria proposada per B.F. Skinner que explica com el comportament és influenciat per les seves conseqüències. Tot i que tots dos conceptes tenen un impacte en el comportament, difereixen en la seva aplicació i efecte.

Reforçament Negatiu

En el reforç negatiu, s'incrementa la freqüència d'un comportament en eliminar o evitar un estímul aversiu (una cosa desagradable o no desitjada) quan es realitza aquest comportament. En altres paraules, el reforç negatiu implica "escapar" o "evitar" una cosa desagradable. Per exemple, si un nen plora en un supermercat per evitar que els pares el facin anar de compres, i ells cedeixen i el porten a casa, el comportament de plorar ha estat reforçat negativament perquè ha evitat la situació desagradable d'anar a comprar.

Hi ha dos procediments:

• Condicionament de fugida: En aquesta situació l'estímul es presenta contínuament, però es pot interrompre si es dona la resposta instrumental. Ens podem escapar d'un programa televisiu avorrit desendollant el televisor.
• Condicionament d'evitació: L'estímul que es programa perquè es presenti en el futur, i la resposta ho impedeix. Moltes persones estudien per evitar una mala nota en el futur, i ens fem una revisió mèdica per prevenir malalties.

Càstig

D'altra banda, el càstig implica la presentació d'un estímul aversiu o l'eliminació d'un estímul positiu per reduir la freqüència d'un comportament no desitjat. Els factors que influeixen en l'aplicació del càstig són:

• Intensitat: Com més intens sigui el càstig, més se suprimeix la conducta.
• Aplicar-lo després de la conducta que es vol suprimir.
• Constància: Castigar una conducta unes vegades sí i unes altres no produeix l'efecte contrari del que volem.

És a dir, el càstig implica una conseqüència desagradable com a resultat d'un comportament no desitjat. Per exemple, si un nen colpeja el seu germà i els seus pares el castiguen sense permetre veure televisió durant la resta del dia, el comportament de colpejar ha estat castigat perquè ha resultat en l'eliminació d'un estímul positiu (veure televisió).