Quim Monzó i Mercè Rodoreda: dos autors destacats de la literatura catalana

Quim Monzó

Naix a Barcelona al 1952. Pertany a la generació d'escriptors que abandonaren la temàtica de la guerra i comencen a tractar altres temes més propers a la seua època. Aquest escriptors ja van recórrer món, per la qual cosa a les seues publicacions podem apreciar tendències literàries europees i mundials (per exemple, la influència del 'realisme brut' en el cas de Quim Monzó). Respecte a la seua obra podem dir que és un autor polifacètic, ja que el trobem tant a l'àmbit literari com en tota mena de mitjans de comunicació (programes de televisió i ràdio, al cine fent guions, etc). Però és la seua narrativa, el gènere on assoleix un major reconeixement, tant en les novel.les (Guadalajara) com en els contes (l'Illa de Maians). A més a més, cabria destacar també les seues col·laboracions en la premsa escrita amb columnes i articles d'opinió, com ara la seua columna setmanal al diari de La Vanguardia. L'obra de Monzó és un obra moderna, on es tracten temes com les drogues, el sexe, l'aïllament, la buidor existencial, etc. Que reflecteixen els problemes de la vida moderna i urbana. Aquesta tendència es coneguda com a 'realisme brut', i Monzó la va conèixer durant els seus anys de vida als Estats Units. Aquesta tècnica naix als barris marginals del continent americà, i critica els defectes d'una societat suposadament brillant, la capitalista. Així doncs, Quim porta aquesta tendència a la nostra societat, la qual critica amb un toc d'humor i ho fa provocant al lector. Els personatges de les obres de Monzó són personatges normals i quotidians, els quals són afectats per situacions vulgars que l'autor exagera fins portar-les a l'absurd. Un exemple d'aquesta característica és la narració d'Halitosi on un home a qui li fa pudor la boca, es veu abandonat per la seua pròpia família i en una situació d'aïllament total per culpa de la malaltia. L'estil de Monzó és un estil clar i senzill, marcat per oracions curtes i fàcils (molt contrastants a les de la literatura de Mercè Rodoreda, per exemple). Quim Monzó se centra en les accions més importants i imprescindibles, amb les que, eliminant elements retòrics innecessaris i descripcions que pugen alentir el ritme de les seues narracions, aconseguix que el pas del temps siga una cosa relativament ràpida a les seues obres.

Mercè Rodoreda

Introducció: Mercè Rodoreda va ser una novel.lista destacada dels anys 20, que abans de la guerra civil ja havia tingut producción literaria i havia exercit algún carrec públic, arribada la guerra hagué d'exiliar-se a Europa i tornà als anys 70.

Dades biogràfiques: va naixer al 1908 i va morir el 1983, la seua infància està molt relacionada amb la solitud i breu escolarització, aleshores es refugià a la lectura, gràcies al seu avi. Al passar una infància difícil es va casar amb un home major i s'adonà que el estar casada era un altre món i es va aïllar amb la lieratura. 1939 va començar el primer exili a França amb moments crítics i però una vegada a Ginebra trobà una estabilitat emocional i començà a publicar algunes de les seues obres més destacades i l'escriptura de la Plaça del diamant. Retornà, i tornà a la seua vida en la qual es va trovar amb més problemas i finalment en 1970 va rebre diferents reconeixements de premis.

Obra: Diferenciem 3 etapes:

1- Abans de la guerra: va escriure obres que posteriorment a l'exili rebutjà menys Aloma que la va escriure totalment. En temps d'exili després de la guerra quan aconseguix una estabililitat emocional.

2- A Ginebra: comença a escriure les seues obres més destacades com la Plaça del Diamant, la qual s'inclou dins del corrent europeu.

3- Al tornar: es troba amb més problemas. Les seues noveles es fan més complexes ja que tenen molta més fantasia i simbología com Mirall trencant.

Característiques de l'obra:

Les novel.les de Rodoreda , s'inclouen dins de la novel.la psicològica europea, i es centren en l'analisi psicològic dels personatges femenins, com per ejemple a la Plaça del diamant es centra en la descripció de Colometa.

Hi ha aspectes de la seua vida que es veuen reflectits a les obres com la solitud, l'infància dura com es veu al llibre amb els fills de Colometa, ja que aquests no tenen una bona infància. Davant aquesta situación es produeix el enamorament major, sofriment i silenci davant dificultats, com podem vore quan Colometa s'enamora del Quimet i suporta la seua gelosia i masclisme.

Els personatges de les seus obres es caracteritzen per madurar rapidament, ja que no tenen l'ajuda de la familia, per la solitud i poca comunicació com el refugia casa per la personalitat freda i la por.