Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat del Pensador Mallorquí

Ramon Llull va néixer a Ciutat de Mallorca el 1232 o 1233, poc després de la conquesta catalanoaragonesa de l'illa per part del rei Jaume I (1229). Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar per la Mediterrània buscant el suport dels monarques per la seva causa, que no era altra que la conversió «infidel». La seva arma era la raó, l'Ars ('Art'), un mètode filosòfic basat en el debat que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab; i el 1316 va morir decebut amb més de vuitanta anys en el vaixell que el portava de Tunísia, lloc al que havia acudit per debatre amb els musulmans. La figura de Ramon Llull s'ha magnificat amb el pas dels segles.

1. Poesia lírica: Va escriure poemes trobadorescos que s'han perdut i també poemes religiosos i autobiogràfics. El més famós és el Can de Ramon, en el qual fa una dolorosa confessió dels seus fracassos personals.

2. Obra narrativa: Destaquen dues obres que s'aproximen al que actualment considerem novel·les, són: El Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna: escrit a Montpeller el 1283. L'obra descriu amb molta vivacitat la vida medieval de manera realista, però sense localitzacions geogràfiques concretes, malgrat que el nom de Blanquerna o Blaquerna remet a un topònim de Constantinoble. La novel·la està dividida en cinc llibres, cada un d'ells dedicat a un model de vida: matrimonial, monacal, de bisbat, papal i l'últim, el Llibre d'amic e amat sobre la vida eremita. Seguint la seva vocació religiosa, el protagonista prova d'arribar a Déu a través d'un viatge vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser frare, abat, bisbe i papa. Finalment esdevindrà ermità, que per Llull era l'estat de màxima perfecció espiritual. Llibre d'amic e amat La primera secció de la cinquena part del Blanquerna l'ocupa el Llibre d'amic e amat, peça formada per 350 aforismes de temàtica religiosa, amb un fort component poètic, que expressen l'experiència mística que sent l'amic, que representa l'ànima del cristià, envers l'amat, que és Déu. Amb un estil molt personal, combina elements que provenen de tradicions molt diverses, com el Càntic dels Càntics, la lírica occitana o el sufisme islàmic, i ha estat, juntament amb l'Ars, l'obra més difosa de Llull, amb nombroses edicions, en diverses llengües al llarg de la història, publicades independentment del Blanquerna. Igual que en la mística dels sufís que el poeta invoca, aquesta cançó serà un dels models de la poesia espanyola. El treball va ser una gran influència en la narrativa de l'Edat Mitjana, incloent-hi alguns autors immediatament posteriors a Llull, Joan Manuel de Castella i Joanot Martorell, en particular. Aquest llibre va ser traduït al francès a éditions de la Sirène el 1919 per Max Jacob, incorporant també, la "nota biogràfica" sobre Ramon Llull, pel mateix Max Jacob i Antonio de Barrau. Pel que fa a la temàtica, Llull sempre emparellarà la mística amb la raó, plantejament coherent dins la seva filosofia, però innovador a l'època.

Fèlix o Llibre de meravelles, escrit a París entre el 1287 i el 1289, és una obra doctrinal que combina la narració i el diàleg entre mestre i deixeble. Al llarg dels deu apartats de l'obra, el protagonista, Fèlix, viatja pel món descobrint la distància entre l'ordre diví de la creació i l'actitud que en realitat tenen els homes. Alhora, però, coneix ermitans i filòsofs que el fan entrar en contacte amb totes les branques del saber del segle xiii, des de Déu i l'infern fins a la natura. Llibre de les bèsties: El setè apartat del Llibre de meravelles l'ocupa el Llibre de les bèsties. En lloc de ser un tractat de zoologia similar als bestiaris medievals, està plantejat en forma de faula, un format que li permet allunyar-se del designi doctrinal, apologètic o meditatiu de la resta de la producció lul·liana. En realitat, és una reflexió sobre la política on Llull fa servir les maquinacions del personatge de la guineu Na Renard per exercir el poder a qualsevol preu, per a crear un paral·lelisme amb les intrigues d'una cort de l'època. El llibre s'ha volgut interpretar com un advertiment al rei de França, Felip el Bell, perquè no es refiés gaire de les persones del seu entorn. L'estil diferent de la resta de capítols del Llibre de meravelles fa l'efecte que no va ser escrit en el mateix moment. La temàtica havia estat tractada per altres escriptors contemporanis que tenien un paper prominent en el tema de les bèsties: el francès Le roman de Renart, un conglomerat d'històries d'animals de diversos autors de final del segle XII, i el Kalila wa dimna, un conjunt de faules d'animals procedents del Panchatantra, introduït a Europa per Ibn al-Muqaffa, en el segle viii, que varen tenir diverses traduccions, entre altres, la castellana Calila e Dimna, impulsada pel rei Alfons el Savi.

3. Obres religioses, didàctiques i morals: En el Llibre de l'orde de cavalleria, peça didàctica dels primers anys de producció de Ramon Llull (va ser escrita entre el 1274 i el 1276), parla de les característiques dels bons cavallers, que han de tenir com a principals objectius desenvolupar l'honor cristià i la noblesa d'esperit, cosa que s'aconsegueix amb una observança estricta de la pietat. A vegades el text és combatiu i agressiu, ja que recomana convertir els fidels amb l'espasa a la mà alhora que se'ls predica la veritat de Crist.

El Llibre del gentil e dels tres savis (1274-1276) és una obra apologètica que vol demostrar l'eficàcia del mètode de Ramon Llull en una discussió sobre la veracitat o falsedat de les tres religions del llibre: judaisme, cristianisme i islam. En aquesta obra, un gentil (és a dir, un pagà) es troba tres savis: un jueu, un cristià i un musulmà. Els representants de les tres religions l'il·lustren sobre l'existència d'un únic Déu, sobre la creació i sobre la resurrecció, i cadascú presenta la seva religió perquè el gentil i el lector escullin la que els sembli veritable. El llibre no indica quina religió tria el gentil. Al llarg de l'obra crida l'atenció l'exposició sistemàtica dels principis de la llei mosaica i de l'islam, que demostra un coneixement notable dels continguts de les dues religions, fet no gaire corrent a l'època de l'autor. A més, la ficció que envolta la narració està bastant desenvolupada i interacciona d'una manera molt subtil amb les argumentacions dels savis.

4. Obra filosòfica: Llull va crear un sistema filosòfic de pensament que anomenà art, que va anar transformant al llarg dels anys i del qual va escriure diversos llibres. El tema principal de la seva filosofia és el conflicte entre raó i fe.