Ramon Llull: Vida, Obra i Llegat Lingüístic

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316)

Contemporani de molts dels trobadors, Ramon Llull fou el primer escriptor europeu que va usar una llengua "rústica" i el creador del català culte. És una peça central de la cultura catalana medieval i el primer "escriptor" en llengua catalana, creador de la prosa literària catalana.

Importància lingüística

• Creador del català culte:
  • Aporta la complexitat de les estructures sintàctiques, necessàries per a la concreció i el matís.
  • Renova i amplia el lèxic a través del llatí i de l'àrab.
  • Crea la terminologia científica.

Biografia

• Fill de pares barcelonins establerts a l'illa després de la conquesta de Jaume I.
• De petit entra a la cort de Jaume II.
• D'aquesta etapa cortesana, n'assimila l'esperit cavalleresc i el conreu de la poesia trobadoresca.
• Té una bona formació: domina el català i el provençal, sap compondre versos i música.
• Cap als 30 anys, canvia radicalment la seva vida (5 visions de Crist crucificat = senyals, avisos).
• Abandona la dona i els fills.
• Dedica els 10 anys següents a la seva formació a Miramar:
  • Estudia teologia i llatí (amb els monjos cistercencs) i àrab (amb un seu esclau sarraí).
• Posa la seva vida al servei de l'apologia del cristianisme:
  • Prèdica.
  • Escriptura de llibres.
  • Fundació de monestirs i d'escoles de formació per a monjos i predicadors.
  • Creació d'escoles d'idiomes.
• Es proposa de demostrar racionalment les seves creences.

Les seves obres

Alterna els viatges missionals amb la redacció de llibres:

• Viatja per Catalunya, va a París a exposar la seva Ars Magna.
• Realitza els primers viatges a Terra Santa i redacta el Fèlix o Llibre de meravelles (1288).
• S'entrevista amb el papa de Roma, sense èxit.
• S'embarca cap a Tunis.
• S'està a Nàpols on redacta la Taula general, el Blanquerna, L'arbre de la ciència...
• Torna a Xipre (1305) i escriu Mil proverbis.
• De retorn a Gènova, naufraga davant les platges de Pisa i perd tots els llibres que ha escrit.
• Escriu el poema Lo concili (1311), després d'assistir al concili de Vienne del Delfinat (França).
• Realitza el darrer viatge a Tunis.
• Des de 1315, consta la seva desaparició.
• Versions de la seva mort: apedregat a Bugia (Tuníssia), en el viatge de retorn, a Mallorca...

Per què escriu?

• Donar continuïtat a la seva obra apologètica més enllà de la prèdica.
• Facilitar la discussió racional sobre l'existència de Déu i sobre la creació de l'univers.
• Facilitar-hi l'accés a tot tipus de públic i a cadascú en la seva llengua.

Quines llengües utilitza?

• Català: per facilitar la lectura de les seves obres als seus conterranis, als seus conciutadans.
• Llatí: per fer arribar les seves propostes a la cúria eclesiàstica.
• Àrab: per facilitar-ne la lectura als musulmans o "sarraïns", als habitants dels territoris nord-africans on ell predica.

Classificació de la seva obra

• Obra narrativa: adreçada a la població en general -els burgesos-.
• Obra mística: adreçada a eclesiàstics i a persones que vulguin reflexionar sobre els grans temes de l'Església.
• Obra didàctica: manuals amb voluntat educativa i doctrinal de formació de nens, joves, cavallers.
• Obra poètica: de caire més introspectiu o d'advocació religiosa i mariana.

Obra narrativa

• Llibre d'Evast e Aloma e de Blanquerna son fill.
• Fèlix o Llibre de meravelles.
• Llibre del gentil e dels tres savis.

Llibre d'Evast e Aloma e de Blanquerna son fill

• Novel·la estructurada en 5 llibres: el primer narra la vida dels pares de Blanquerna, i els altres quatre descriuen els diversos graus de la carrera eclesiàstica de Blanquerna.

Fèlix o Llibre de meravelles

• "Enciclopèdia": vol mostrar ciència al poble. A través del seu pelegrinatge, el protagonista coneix el món de la realitat i de l'espiritualitat.
• Estructurat en deu llibres o parts, de temàtiques diferents: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l'home, el paradís i l'infern.
• Discussió entre 3 savis -un jueu, un musulmà i un cristià (davant d'un gentil -un home sense religió que es guia per la raó).
• Inclou el Llibre de les bèsties -faula d'animals: al·legoria que li permet explicar la societat i el comportament humà. És una crítica del poder i de tot el que comporta de negatiu el seu mal ús: falta d'ètica, defensa dels interessos individuals, intrigues... Té un doble sentit: literal i directe i un altre en sentit figurat.

Llibre del gentil e dels tres savis

• Final sorprenent: el gentil no aclareix quina opció religiosa prendrà i els savis tampoc no insisteixen a saber-ho.

Obra mística

• Llibre d'amic e amat: recull de 365 versicles o aforismes. És una obra mística que planteja l'experiència de la unió entre la persona i Déu.
• Llibre de contemplació en Déu (1272-1274). És una mena d'enciclopèdia mística. Estructurat en 5 llibres (5 nafres de Crist), cadascuna de les quals subdividida en 40 (dies que Crist va dejunar al desert).

Obra didàctica

• Llibre de l'orde de cavalleria (1276). Orientat a la formació dels escuders que volien ser cavallers, per tal que vetllin pels interessos de l'Església i esdevinguin models de comportament cristià. Joanot Martorell va adaptar-lo en la primera part del Tirant lo Blanc.
• Llibre de la doctrina pueril. Dedicat al seu fill i orientat a l'organització de l'ensenyament dels nens.

Obra poètica

• Poesia autobiogràfica: Cant de Ramon (1299) i Lo desconhort.
• Poesia religiosa: Plant de nostra dona, A vós dona verge santa Maria (dins del Blanquerna), Lo concili (1311)...

Cròniques

Arxius de la memòria de totes les cultures. En el cas de la literatura catalana, les primeres cròniques que ens han arribat són les cròniques de:

• Jaume I (1343)
• Bernat Desclot (1288)
• Ramon Muntaner (1336)
• Pere el Cerimoniós

Origen

Cants de gesta prosificats.

Funció

Informativa i propagandística.

Alt interès literari, s'acosta a la novel·lística: personatges, escenes, situacions.

Crònica de Jaume I: El Llibre dels fets

• Jaume I se'ns presenta com l'autor del llibre.
• Parla en 1a persona.
• S'adreça als lectors i als oients.
• Escrita per escrivans professionals.
• Narra: des del seu naixement fins als darrers temps de la seva vida, de forma desigual. Versemblança.
• Objectiu escriptura: donar exemple.
• Estil planer, refranys i expressions col·loquials.

Crònica de Bernat Desclot

• Autor anònim, probablement Bernat Escrivà.
• Característiques: gran capacitat de descriure i caracteritzar minuciosament escenes i personatges.
• Autor: es presenta proper al rei, però no introdueix referències a la seva persona.
• Fonts: barreja elements llegendaris i fets documentats.
• Caracterització monarca: presentat amb un alt esperit cavalleresc.
• Personatges destacats: els almogàvers, vistos amb admiració (Roger de Llúria).

Crònica de Ramon Muntaner

• Autor plenament conegut: ell mateix aporta la informació. Forma part de la comitiva del rei Pere. Contempla la destrucció de Perelada per part dels francesos, participa en la conquesta de Menorca, participa amb Roger de Flor en l'expedició d'Orient...
• Objectiu: fer una memòria escrita, exemplar i patriòtica del que ha vist. Consciència de testimoni d'excepció.
• Intenció: glorificar la casa d'Aragó.
• Relació amb el públic: àgil, directa, viva, eficaç...
• Estil: llengua viva, trets empordanesos, refranys i expressions populars.
• Descripcions entusiastes i exagerades.

Crònica de Pere el Cerimoniós

• Època d'esplendor de les lletres catalanes.
• Monarca, figura determinant per a la cultura catalana.
• Autor: seguint l'exemple de Jaume I, dicta o guia la redacció de la seva crònica. Permet conèixer detalls de la seva personalitat.
• Estructura en 6 parts: narra la seva vida.
• Objectiu: donar exemple i ser mirall a les generacions futures.
• Redacció: a partir de la seva memòria, però comprova documentalment els dubtes.
• Testimoni de la situació política: enfortiment sobirania reial davant dels nobles, el poder de les ciutats...