Raó, Emocions i Intel·ligència: Una Exploració de la Naturalesa Humana

L'HOME COM A ANIMAL RACIONAL

Raó i llenguatge. Aristòtil: defineix que l’home és com un animal racional, és a dir, pensa, coneix i té una intel·ligència major que la dels animals (evidentment). L’home parla, i la diferència entre animals i humans és que els animals es comuniquen a través de sons i els humans a través de les paraules. Descartes: diu que els animals no pensen, perquè no parlen. L’ésser que no pot pensar és l’ésser que no pot parlar. Etòlegs (XX): estudien el comportament dels animals, fruit de l’observació. Diuen que els animals tenen un llenguatge (reduït, limitat...), senyals que neixen amb ells, és invariable (no canvia mai). I si ho comparem amb els humans, els humans funcionen per un llenguatge de signes, obert i articulat. Significat: el que vol expressar. Significant: com s’expressa aquest significat. El nombre de signes lingüístics són infinits. El signe lingüístic que fa servir l’home és apte per expressar qualsevol cosa. Conclusió: el llenguatge seria com una mena de pensament exterioritzat. I el pensament és llenguatge interioritzat, hi ha una estreta relació en els humans entre el llenguatge i el pensament.

RAÓ I EMOCIONS Un estat emotiu determina la nostra emoció. I la relació estreta entre raó i emocions són els sentiments. Un home sense emocions seria un psicòpata, un robot... L’home seria com una moneda, amb 2 cares, la raó i les emocions.

Teoria sobre la intel·ligència. Binet (XX): se li encarrega que analitzi la intel·ligència dels estudiants, ell fa una sèrie de tests i d’aquí sortirà un número (coeficient intel·lectual). El test que feia Binet tenia preguntes relacionades amb mates i la lògica. Gardner: considera que la intel·ligència és una capacitat natural orientada per resoldre qualsevol tipus de problema (mentals...). (XX) Model d’intel·ligència múltiple per Gardner. Cada part del cervell desenvolupa una capacitat diferent, treballen de forma distinta, interactuen entre elles. Cada persona pot desenvolupar aquestes intel·ligències individualment. Segons Gardner existeixen moltes formes de ser intel·ligent, hi ha un vincle entre capacitats i la morfologia del cervell.

Intel·ligència INTRAPERSONAL: la capacitat que té una persona d'introspecció, de conèixer-se a un mateix. Indica el grau de maduresa personal, (esportistes, filòsofs...).

Intel·ligència INTERPERSONAL: ser empàtic, comunicar-se amb les persones. (psicòlegs, metges...).

Intel·ligència NATURALISTA: lligada amb els científics. Capacitat de trobar causes i efectes. (científics...).

Intel·ligència MUSICAL: capacitat per identificar sons, melodies... (ballarins, músics...).

Intel·ligència ESPACIAL: capacitat que ha de tenir una persona per distingir distàncies, formes, mesures. (pilot, enginyers...).

Intel·ligència CINETICOPERSONAL: han de treballar amb el seu propi cos. (actors, ballarins, metges, esportistes...).

Intel·ligència LINGÜÍSTICA: capacitat de comunicar-se de forma escrita, transmetre un significat. (guionista, filòsof...).

Intel·ligència LOGICOMATEMÀTICA: operacions matemàtiques, treballen amb números. (científics, matemàtics...).

Intel·ligència EXISTENCIAL: capacitat que té una persona per plantejar-se la seva vida, fer-se preguntes “què faig aquí?”. Hi ha una relació entre l'edat i aquesta capacitat.