El Realisme a la Literatura Catalana: Polèmica i Defensa de Calders

La polèmica sobre el realisme

Durant els anys seixanta, a Catalunya, els sectors intel·lectuals que imposaven el seu criteri en el terreny de la crítica literària van decretar el "realisme històric" com a única forma possible de fer literatura, per tal de mantenir el "compromís" que l'escriptor ha de tenir amb la seva societat. Es tractava d'imposar el realisme com a mitjà més eficaç per "captar la realitat" per tal que l'escriptor pogués explicar-se-la ell mateix i mostrar-la al lector. Un món sense herois individuals, que permetés una reflexió social. Per tant, aquesta nova manera de pensar va fer que els elements fantàstics i psicològics passessin a segon terme i el conte tendís a ser objectiu i testimonial. Calders, doncs, amb el seu món literari, no encaixava amb aquesta perspectiva. I se'n va defensar amb un seguit d'articles publicats entre el 1963 i el 1966 a la revista Serra d'Or. Calders hi fa una defensa del sentit comú.

Realitat o fantasia

La singularitat de les narracions protagonitzades per indígenes mexicans ha estat explicada en el sentit que l'exotisme de l'escenari i dels fets mateixos ja constitueix un distanciament respecte de la realitat del lector, equivalent en certa manera al que es produeix amb els recursos habituals de la fantasia. "Aquí descansa Nevares" es tracta d'uns pobres indis que viuen en barraques. La inundació provocada per una pluja persistent se'ls endú tot, i decideixen anar a "ocupar" els panteons del cementiri. Calders no desaprofita les ocasions per mostrar-hi el seu humor més negre, ple de simpatia pels pobres "revolucionaris" i en un context cultural (Mèxic) on el culte a la mort és molt remarcable.

L'ombra de l'atzavara: Una novel·la realista?

També L'ombra de l'atzavara és una novel·la "realista": en Joan Deltell és un exiliat que fa vint anys que és a Mèxic. No entén el caràcter mexicà, s'enyora constantment, només té relació amb els altres exiliats a l'Orfeó Català. És una lluita constant contra la nostàlgia a partir de la impossibilitat d'adaptar-se i la impossibilitat de tornar. Es tracta d'una novel·la sobre l'exili.