Recuperació a l'Hospital: Pacient amb Sonda
Enviado por Anónimo y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,63 KB
El pacient es recupera lentament
El malalt sembla que poc a poc vagi cobrant vida; lentament va obrint els ulls i li fa un gest amb la mà com saludant-la.
La infermera li fica la safata damunt de la tauleta de nit. Li posa el termòmetre a l'aixella i li pregunta a la persona que fa companyia al malalt: "Com està?" i l'acompanyant li explica que per la nit el malalt no pot dormir, ja que li molesta molt la sonda.
La infermera apunta tot el que li ha dit l'acompanyant amb pèls i senyals, en un full que ha tret de dins de la carpeta.
Quan acaba, li col·loca bé la sonda i li diu a l'acompanyant:
-Dóna-li la dosi de pastilles que li correspon i, si pot ser, que comenci a menjar per si sol.
-D'acord- respon l'acompanyant.
El malalt, per fi, va dir alguna cosa:
-Llúcia, acosta'm l'aigua, si et plau.
Es va beure l'aigua juntament amb les pastilles i la Llúcia va parlar.
-Fidel, la infermera m'ha dit que hauries de començar a menjar tu sol.
-Oh, clar! És molt fàcil dir-ho perquè ella no ha tingut cap accident de moto i no li han hagut d'amputar cap cama!
-Saps que ho diu pel teu bé!!- digué la Llúcia.
Tots dos van estar una estona sense dir res. En Fidel va començar a menjar, i quan ho va haver fet, va tornar a adormir-se.
El pacient es recupera lentament
El malalt sembla que poc a poc vagi cobrant vida; lentament va obrint els ulls i li fa un gest amb la mà com saludant-la.
La infermera li fica la safata damunt de la tauleta de nit. Li posa el termòmetre a l'aixella i li pregunta a la persona que fa companyia al malalt: "Com està?" i l'acompanyant li explica que per la nit el malalt no pot dormir, ja que li molesta molt la sonda.
La infermera apunta tot el que li ha dit l'acompanyant amb pèls i senyals, en un full que ha tret de dins de la carpeta.
Quan acaba, li col·loca bé la sonda i li diu a l'acompanyant:
-Dóna-li la dosi de pastilles que li correspon i, si pot ser, que comenci a menjar per si sol.
-D'acord- respon l'acompanyant.
El malalt, per fi, va dir alguna cosa:
-Llúcia, acosta'm l'aigua, si et plau.
Es va beure l'aigua juntament amb les pastilles i la Llúcia va parlar.
-Fidel, la infermera m'ha dit que hauries de començar a menjar tu sol.
-Oh, clar! És molt fàcil dir-ho perquè ella no ha tingut cap accident de moto i no li han hagut d'amputar cap cama!
-Saps que ho diu pel teu bé!!- digué la Llúcia.
Tots dos van estar una estona sense dir res. En Fidel va començar a menjar, i quan ho va haver fet, va tornar a adormir-se.