Recursos lingüístics: dixi personal, modalitats oracionals i figures retòriques
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,81 KB
Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.
Pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...
Possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...
Verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...
Modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa). Què vols? És estupend! Vine ací!
Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció.
Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist.
Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...
Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar.
Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...
Adverbis i locucions adverbials: amb perfecció, possiblement, per sort.
Expressions quantitatives subjectives: molt, poc, massa, bastant, força, gens,...
La derivació: diminutius (mareta), augmentatius pejoratius (homenot), superlatius (raríssim).
Perífrasis verbals: d'obligació o de probabilitat.
Unitats fraseològiques: refranys, maneres de dir, sentències, etc.
Fórmules expressives: uf!, ai!, au!, Senyor!, mare!...
Crides al receptor: ei!, compte!, alerta!,...
Interrogació retòrica: per què no calleu?
Ironia: No li agrada la cervesa perquè només té cinquanta pots a la nevera!
Altres figures retòriques: metàfora, metonímia, hipèrbole...
Canvi de registre, varietat o llengua dins el mateix text.
Certs signes gràfics com ara guions llargs, cometes o punts suspensius.
Exemplificació i subdivisió en apartats (primer de tot, en segon lloc) amb la finalitat d'aclarir els conceptes i ordenar el discurs.
Evitar l'ambigüitat. Ex.: “Jo vaig veure un banc” és ambigu, no diu quin tipus de banc.
Ús d'adjectius escàs: seran especificatius i classificatius, mai subjectius.
Temps verbal: present d'indicatiu. Si és una anècdota, formes verbals en passat.
Els connectors tenen en l'exposició un paper important, estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i precisen: perquè, ja que, a causa que, com que.