Reforma agrària i desamortitzacions a Espanya
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,98 KB
Es va fer un intent d'introduir una reforma agrària basada en una agricultura amb criteris capitalistes que augmentin la producció i la productivitat.
El problema va ser, però, que el camp espanyol estava molt endarrerit i el sistema de propietat de la terra no afavoria la reforma ja que gairebé tota la terra era de la noblesa i de l'església. Aquests eren poc emprenedors, vivien de les rendes i no es dedicaven a l'activitat productiva i sobretot tenien moltes terres mal cultivades o sense cultivar.
Un altre problema va ser que moltes de les terres estaven en mans mortes, és a dir no tenien propietat jurídica i no es podien vendre. Per això inicien les DESAMORTITZACIONS
LES DESAMORTITZACIONS eren l'apropiació per part de l'estat de gran part de les terres de l'església i de les terres comunes, aquestes van ser declarades bens nacionals i van ser venudes en subhasta pública.
L'objectiu era augmentar la riquesa nacional i així solucionar el deute públic, crear una classe mitjana de propietaris agrícoles i finançar les guerres carlines.
Va haver-hi 2 desamortitzacions:
1. DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL (1836) va afectar als ordres religiosos
2. DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ (1855) va afectar a les terres comunals i d'ordres militars. Va servir en part per a la construcció del ferrocarril
Les conseqüències no van ser tan positives com es pretenia ja que els nous compradors de la terra van ser els mateixos nobles i no es va crear la nova classe de propietaris emprenedors que es pretenia.
AVANÇOS EN L'AGRICULTURA COMERCIAL: comença a tenir importància en tota la costa mediterrània, destaca la utilització d'adobs, l'augment de la superfície de regadiu i la cultivació de molts productes destinats a la comercialització com l'arròs, els cítrics, la canya de sucre...
Cap a l'any 1863 va aparèixer a Europa la plaga de la fil·loxera (insecte que viu paràsitament als ceps i els hi produeix la mort). Les vinyes franceses que eren les màximes productores mundials queden arruïnades i Espanya es converteix en el primer productor mundial amb la posterior creació de les grans denominacions d'origen (el Penedès, la Rioja...)
LA INDÚSTRIA: causes de l'endarreriment: el procés d'industrialització a Espanya va ser molt lent, només es produïa a Catalunya i al País Basc per diferents raons: faltaven matèries primeres i fonts d'energia barates, el mercat interior era molt pobre i estava mal articulat, els ciutadans espanyols tenien poc poder adquisitiu i feien poca demanda dels productes, a més, faltaven canals de distribució i comunicacions.
Els preus industrials eren poc competitius, per aquest motiu el govern aplicava la doctrina econòmica del proteccionisme, que es basava en l'aplicació d'aranzels a la duana dels productes exteriors, aquesta doctrina era defensada pels industrials bascos i catalans.