Reformes i Economia a l'Espanya del Segle XIX

Efectes de la Reforma Agrària

L'abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals no va eliminar els drets dels antics senyors sobre les terres perquè aquests les van transformar en propietat privada. Els pagesos, que reclamaven la terra que conreaven, es van queixar, però els tribunals estaven de part de la noblesa, que era la propietària natural, llevat que els pagesos tinguessin contractes. Així, els pagesos no pagaven rendes però no van millorar la seva situació, tot i que després de la reforma van passar a ser arrendataris o assalariats d'un propietari privat. Això va crear el problema dels arrendaments curts, que era greu. Desvincular la terra i desamortitzar-la va canviar la propietat territorial i va fer que moltes propietats sortissin al mercat. A finals del segle XIX, molts edificis i parcel·les havien canviat de propietari, augmentant el nombre de propietaris, menys la majoria dels pagesos, que no es van convertir en propietaris perquè les terres eren comprades per gent amb diners. Els nous propietaris tenien més interès en les rendes segures que en invertir en la terra, així que la desamortització es considera una gran oportunitat perduda per reformar profundament la propietat. Tot i això, no va ser un fracàs perquè va finançar la guerra carlina, reduint el dèficit d'hisenda, fomentant la construcció ferroviària i passant la terra de conreu a gent que, en invertir diners en aquestes, volia augmentar la producció i comercialitzar. Tot això va augmentar la producció a Espanya.

L'Arribada de la Internacional a Espanya

Després del triomf de la revolució de setembre de 1868, va arribar a Espanya un encarregat de l'AIT, Fanelli, per crear els primers nuclis d'afiliats a la Internacional. Va difondre els ideals anarquistes com si fossin els de l'AIT. Els primers afiliats espanyols a aquesta organització van pensar que el programa de l'Aliança es basava en els principis generals de la Primera Internacional, fenomen que va ajudar a l'expansió i arrelament de les idees anarquistes entre el proletariat català i la pagesia andalusa. El primer congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT es va celebrar a Barcelona el 1870. Es va definir la vaga com l'arma fonamental del proletariat, així com el seu apoliticisme i la realització de la revolució social per la via de l'acció directa.

La Crisi i Escissió de la FRE

El 1871 va arribar a Madrid Paul Lafargue i va impulsar el grup d'internacionalistes madrilenys favorables a les posicions marxistes. Les discrepàncies entre els dos corrents internacionalistes van culminar el 1872 amb l'expulsió de la FRE i la fundació de la Nova Federació Madrilenya, de caràcter marxista. L'internacionalisme va tenir el seu millor moment durant la Primera República. La FRE va caure a partir de 1874, quan el nou règim de la Restauració la va declarar il·legal, obligant-la a organitzar-se en la clandestinitat.

L'Evolució de la Pagesia

La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra encara més. No hi va haver emigració a les ciutats i la població camperola espanyola va romandre al camp. Van augmentar els camperols sense terres, els contractes d'explotació a curt termini i el latifundi. El 1860 existien uns 2,6 milions de jornalers. A l'Espanya del segle XIX existien grans diferències regionals. A Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura, els antics senyors van conservar les seves terres i van sortir reforçats amb el reconeixement de la propietat plena dels seus antics senyorius. En canvi, a Catalunya i València molts arrendataris van accedir a la propietat. Tenint en compte el nivell de vida, al camp era difícil distingir entre el petit propietari de terra, l'arrendatari sotmès a la nova situació de llibertat de mercat, el criat emprat en una explotació agrària o el jornaler sense terres. Els camperols van seguir subjectes a relacions de tipus clientelar pel poder del notable i del cacic. Al segle XIX, la majoria dels camperols va veure frustrades les seves aspiracions d'accés a la propietat i, en conseqüència, la "fam de terres" es va mantenir. Els camperols van estar sotmesos a condicions de vida encara més dures, amb rendes abusives i veritables èpoques de fam. Hi havia analfabetisme i marginació social. La situació de la pagesia va millorar poc entre 1830 i 1870. D'aquesta manera, les difícils condicions de vida al camp i l'augment de la conflictivitat social van donar lloc a un procés d'emigració cap a les ciutats a partir de la dècada de 1860.

L'Aparició del Proletariat

L'aparició de la indústria moderna va comportar una organització del treball diferent que es va caracteritzar per la utilització de mà d'obra assalariada. Les regles que regulaven aquest nou tipus de treball eren a tot arreu molt similars. El patró emprava els obrers a canvi d'un salari escàs. Les dones i els nens a partir dels set anys també treballaven a les fàbriques i cobraven salaris molt inferiors als dels homes. La jornada laboral era de 12 a 14 hores diàries durant 6 dies a la setmana i es cobrava per dia treballat. La més mínima protesta significava l'acomiadament i no existia cap protecció en cas d'atur, malaltia, accident o vellesa. Els salaris tot just donaven per menjar. Les cases eren petites i miserables, no tenien servei d'enllumenat, aigua corrent, clavegueram ni empedrat. Les malalties infeccioses es propagaven ràpidament.

Ferrocarril i Mercat

Construcció del Ferrocarril

La construcció de la xarxa ferroviària espanyola va començar a meitat del segle XIX, aprovant la Llei General de Ferrocarrils. Abans només hi havia 475 km de via que comunicava Barcelona amb Mataró i Madrid amb Aranjuez.

Dificultats del Mercat Interior

Les accions legals per eliminar els obstacles de circulació de mercaderies i la construcció d'un mercat nacional que superés els límits del local, característic de l'Antic Règim, van començar a meitat del segle XIX. Es van suprimir els impostos de pas, els indirectes sobre comerç i les taxes. La creació de transports que transportessin mercaderies de la zona productora a la consumidora ràpidament i barata era imprescindible, cosa que feia el ferrocarril: barat, massiu i ràpid, i que augmentava el comerç interior. El comerç català s'intensificava i la seva producció industrial estava destinada a la nació, però les primeres matèries i aliments eren importats per Catalunya.

L'energia de vapor es va aplicar als vaixells i la navegació va passar a ser més dinàmica amb el comerç a llarga distància, sent el port de Barcelona el més important de Catalunya després de la reforma del 1859. El problema per obtenir dinamisme i un mercat interior estable era un desenvolupament industrial pobre i el predomini de l'economia agrícola amb productivitat baixa. Per tant, la pobresa dels pagesos feia difícil el creixement de producció per la manca de demanda, tenint Espanya poc volum d'intercanvis.

Augment del Comerç Exterior

Les exportacions espanyoles creixien de manera similar a les d'Europa durant el segle XIX, mentre que les importacions creixien més lentament. L'evolució del comerç exterior té dues fases: la primera, del 1815 al 1850, on va créixer poc però sense pausa, i la segona, del 1850 al 1900, on va créixer més per l'expansió del comerç internacional. Primer, les exportacions eren de vi i oli, i les importacions, de cotó i lli. A finals de segle, s'importava cotó en floca i carbó, i s'exportaven minerals, que eren com productes agraris. La relació comercial amb l'exterior es va alterar per la pèrdua de colònies americanes, que eren sòcies comercials nostres. L'any 1850 Espanya s'anava vinculant amb l'economia europea i les colònies eren substituïdes per Gran Bretanya i França, tot i que el comerç amb Puerto Rico i Cuba no va parar. La venda de productes catalans a les Antilles, com vins i aiguardent, era molt gran i finançava l'adquisició de cotó en floca nord-americà i carbó gal·lès.

Lliurecanvisme i Proteccionisme

La vinculació d'Espanya amb Europa no era possible durant el segle XIX sense aquestes dues coses. Els aranzels dels governs espanyols van evolucionar des del lliurecanvisme fins al proteccionisme el 1870. La indústria tèxtil catalana, els cerealistes de Castella i els carbonífers d'Astúries van pressionar el govern per protegir els seus productes enfront de la competència exterior, i es pensa que això va obstaculitzar la vinculació amb el mercat internacional. Espanya, durant el 1874, va fer un esforç de liberalització del comerç exterior seguint les pautes de la resta d'Europa. L'aranzel no va endarrerir Espanya, sinó que ho van fer la inestabilitat institucional, l'endarreriment agrari i més factors, on també afecta el clima i els recursos naturals.

Efectes de la construcció del ferrocarril: puja la demanda de productes siderúrgics i, per tant, també la producció siderúrgica, igual que l'extracció de carbó i ferro, que provoca un augment d'ocupació industrial gràcies a l'augment de demanda de productes per consumir. Efectes del funcionament: a més, cada regió s'especialitza més en un treball, fet que augmenta la mobilitat de la mà d'obra i els intercanvis, reduint preus i temps de transport, podent transportar més.

Hisenda, Banca i Diners

Hisenda i Deute Públic

Durant el govern liberal de 1855 es va impulsar la reforma fiscal de Mon-Santillán per eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació sobre la igualtat davant l'impost. La reforma tenia limitacions perquè els nous impostos directes no incloïen les rendes personals, que eren l'ingrés més gran de les hisendes públiques, fent que l'Estat no augmentés la recaptació i la falta d'ingressos fos constant. Per tant, les finances de l'Estat van perpetuar el dèficit d'hisenda pública, que va ser finançat per capital exterior estranger a canvi de concessions mineres i d'emissió del deute públic, augmentant encara més el dèficit i entrant en un bucle d'endeutament. L'Estat es va declarar en fallida sense poder pagar ingressos i amortitzacions, fent que els prestadors desconfiessin d'Espanya i que els préstecs tinguessin condicions pitjors, augmentant el problema.