Reformisme i conflicte a la Restauració: El desastre de 1898 i la crisi catalana

El desastre de 1898

Mostra les deficiències del govern de la Restauració i s'inicia un període de reformisme basat en les idees regeneracionistes. Aquesta segona etapa de la Restauració comença quan Alfons XIII compleix la majoria d'edat.

L'any 1899

Maria Cristina crida a formar govern a un nou líder conservador, Francisco Sivela per impulsar una política reformista donant entrada a figures alienes a la política anterior com el General Camilo Polavieja o el líder del conservadorisme català Manuel Duran i Bas.

Els seus objectius són:

• Projecte de descentralització administrativa
• Nova política pressupostària que augmenta els tributs sobre els productes de primera necessitat
• Nous impostos per poder pagar els deutes de la guerra de Cuba

Les noves càrregues

fiscal imposades pel ministre Villaverde originen una forta protesta a Catalunya, ja que es neguen a pagar la contribució trimestral (Tancament de Caixes).

El moviment

dóna lloc a una vaga general que s'estén per arreu de Catalunya, i com a resposta el govern empresona els morosos, suspèn les garanties constitucionals de Barcelona durant 17 mesos i declara l'estat de guerra.

Duran i Bas i Polavieja en desacord presenten la seva dimissió.

El tancament de caixes inicia una dinàmica que significa el trencament entre les èlits catalanes i els partits dinàstics. El catalanisme comença a consolidar-se com alternativa al govern de la restauració. També posa fi a la política regeneracionista i es torna al torn dinàstic.

L'any 1902

Alfons XIII fa setze anys i puja al tron aquest moment coincideix amb una renovació dels líders polítics dels partits dinàstics.

L'any 1903

Al Partido Conservador arriba Antoni Maura. El Partit Liberal després de la mort de Sagasta es consolida com a líder José Canalejas.

És una nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme i que pretén impulsar reformes, tot i que manté el torn dinàstic i el falsejament electoral i no aconsegueix democratitzar realment la política d'Espanya.

Antoni Maura: Projecte polític amb la cosigna de 'Revolució des de dalt', que defensa la necessitat de reformar des del govern per impedir una revolta popular.

José Canalejas: 1910 nou govern liberal // reformisme social més gran // limitació del poder de l'Església // reforma del finançament de l'església i separació de l'església i l'estat.

A partir del 1900 Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica.

L'interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics però sobretot de recuperar el prestigi de l'exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba. Es volia aconseguir que Espanya esdevingués una potència colonial.

La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs dels rifenys organitzats en cabiles. Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif amb una lleva dels reservistes, entre els quals n'hi havia molts que estaven cansats. Es va disposar que alguns regiments partissin des de Barcelona i això va provocar a la ciutat un moviment de protesta popular molt important.

Això juntament amb el trist record que va deixar la Guerra de Cuba va comportar que a l'any 1909, en què es va fer una nova lleva, esclatés una violenta protesta popular de diferents indrets de Catalunya, sobretot Barcelona.