El Regne de Lleó i Castella: De la Reconquesta a la Consolidació

El Regne de Lleó i Castella

Orígens i Expansió

Astúries

Aquest petit territori, lliure del control andalusí, va acollir molts nobles visigots. Don Pelagi, després de guanyar la batalla de Covadonga (722), va crear aquest nou regne. El seu successor, Alfons I, va ser el primer rei. Posteriorment, al segle X, Alfons III va ocupar les terres de Galícia i Lleó, formant el Regne de Lleó.

Regne de Lleó

Fundat per Alfons III amb la unificació de Galícia, Astúries i Lleó. Per protegir millor el territori, la capital es va traslladar a Lleó. Alfons III va organitzar part de la reconquesta i el repoblament amb gent càntabra, gallega, basca i mossàrabs.

Castella

Originalment, Castella era la frontera oriental del Regne de Lleó. Alfons III la va fortificar amb castells i va crear la ciutat de Burgos. Posteriorment, va ser governada per comtes, convertint-se en un comtat de Lleó. Al segle X, gràcies a Ferran González, s'independitza i esdevé un nou regne.

Navarra

Aquest territori formava part del regne franc, però al segle IX, la família Arista va aconseguir la independència i va formar un nou regne amb capital a Pamplona.

Unió i Reconquesta

Ferran I de Castella

Amb la unió de Castella i Lleó (1037-1065) i la descomposició del califat, va impulsar la reconquesta. Va conquerir i repoblar la vall del Duero, Coimbra (Portugal) i va sotmetre els habitants de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs.

Alfons VI de Castella

Va continuar la reconquesta ocupant Toledo (1085) i la vall del Tajo. Al 1109, va morir i va deixar en herència a: Urraca (Castella i Lleó) i Teresa (Portugal).

Alfons Henriques

Al 1128, fill de Teresa de Portugal, es proclama rei i Portugal esdevé un regne independent.

Els Almoràvits

Per defensar-se dels atacs cristians, els musulmans van demanar ajuda als almoràvits, guerrers del nord d'Àfrica. Entre 1086 i 1109, van entrar a la península, van derrotar els reis cristians i van frenar la reconquesta.

El Repoblament

• Segle IX: Reconquesta espontània. Els pagesos esdevenen serfs buscant la protecció del rei. La defensa dels territoris enforteix els nobles i els monjos.
• Segle XII: Repoblament de territoris musulmans. Els reis van organitzar el repoblament de les ciutats frontereres concedint privilegis i drets.

La Unió de Castella i Lleó

Al llarg del segle XII, els regnes de Castella i Lleó es van unir i separar diverses vegades. Amb Ferran I, es van unir per primer cop, però en morir, es van tornar a separar. La unió definitiva va ser amb Ferran III (1230), que va heretar ambdós territoris.

Els Almohades

Durant la segona meitat del segle XII, els regnes cristians es van unir per lluitar contra la invasió dels almohades, que van ocupar la península a causa de la derrota de l'exèrcit almoràvit. Les lluites van ser entre la vall del Tajo i Sierra Morena. Finalment, els almohades van ser derrotats a la batalla de Navas de Tolosa, on van lluitar plegats els reis de Navarra, Aragó i Castella.

Avanç cap al Sud

Després de la derrota dels almohades, els reis cristians van avançar cap al sud. Els regnes de Lleó i Castella, amb Ferran III, van conquerir la vall del Guadalquivir, Còrdova (1236) i Sevilla (1248). El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia. Al final del segle XIII, només quedava el regne nassarita de Granada sota domini musulmà.

Fases de la Reconquesta

• Fase I (segle X): Alfons I, Alfons II i Alfons III conquereixen Astúries, Galícia i Lleó, i són aturats per Al-Mansur.
• Fase II (segle XI): Ferran I i Alfons VI conquereixen fins al nord del Duero i són aturats pels almoràvits.
• Fase III (segle XII): Urraca i Alfons VII conquereixen entre el Duero i el Tajo i són aturats pels almohades.
• Fase IV (segle XIII): Ferran III i Alfons X acaben de conquerir tota la península, excepte el regne de Granada.

Economia i Societat

Agricultura

Conreu de vinyes, oliveres i cereals. Els productes es venien a la península.

Ramaderia

La ramaderia ovina era la base de l'economia, d'on s'extreia carn i llana de gran qualitat. Pertanyia als nobles, que per defensar els seus interessos van fundar el Honrado Concejo de la Mesta, una associació que regulava el moviment de les ovelles que transitaven per les carrerades. La llana, el principal producte del comerç castellà, es venia a tota Europa.

Les Rutes de la Llana

Els principals destins de la llana eren els Països Baixos, sobretot Bruges, on es confeccionaven teixits. El comerç de la llana es concentrava a Burgos, cosa que va reactivar tota la Meseta Nord, on es creaven fires i mercats. Al segle XIII, els mariners bascos i càntabres van fundar la Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència d'altres mariners.

La Societat

El progrés de la reconquesta va augmentar el poder dels nobles i l'Església, que rebien recompenses amb què creaven grans reserves senyorials. Els beneficis del comerç també es van concentrar en les seves mans, permetent-los a vegades imposar-se al poder del rei.

Les Institucions

A diferència de la Corona d'Aragó, el regne de Castella estava constituït per un sol Estat, amb unes Corts úniques i una mateixa llei per a tot el territori.

La Monarquia

El rei tenia amplis poders (declarar la guerra, fer lleis, jutjar...), però a partir del segle XIII, els nobles es van enfrontar al seu poder. Al voltant del rei hi havia:

• Consell Reial: Grup de persones seleccionades que aconsellaven i ajudaven el rei.
• Cúria: Tribunal que aplicava les lleis i feia justícia.
• Cancelleria: Grup d'administradors que gestionaven els impostos, l'economia i el comerç.
• Tresoreria: Guardaven i gestionaven els diners i les finances.

Les Corts

Les primeres van ser les de Lleó, al 1188. Es van convertir en un òrgan de poder consultiu, sense capacitat de fer lleis.

Funcionament de les Corts

• Primera sessió: El rei presentava les seves propostes als tres grups socials.
• Reunions per separat: Es discutien les propostes del rei, s'elaboraven peticions i es comunicaven via missatgers.
• Sessió final: El rei confirmava les lleis i els tres estaments informaven al rei que ells no sortien perdent.

Els Municipis

Els consells oberts a tota la població van ser substituïts pel domini de grups nobles ramaders (capítols). En els consells també hi havia un corregidor que representava la veu del rei.