La Religió Romana: Història, Deïtats i Influències

La Religió Romana

La religió tenia un paper fonamental en la vida de tot romà, tant en l'àmbit familiar com de l'Estat. La religió romana va anar canviant al llarg del temps a partir de la influència dels pobles amb els quals el poble romà va entrar en contacte: Primerament amb els etruscos, més tard amb els grecs i, finalment, amb els diferents corrents orientals.

Història de la Religió Romana

En els primers temps el poble romà va organitzar la seva vida entorn dels NUMINA, una mena d'esperits divins que regien els diferents poders de la natura. Aquestes forces divines no tenien representació humana i tampoc temples en honor seu.

La religió etrusca va introduir noves divinitats i també l'antropomorfisme dels déus i les deesses. Per exemple, els romans van retre culte al déu Apol·lo, déu de la profecia, del benestar i de la salut dels mortals. Van introduir noves divinitats, com ara Diana i Mercuri, ja que hem de tenir en compte que la religió etrusca havia assimilat molts elements de la religió grega.

• Harúspexs: Encarregats de predir el futur examinant les entranyes (especialment el fetge) dels animals sacrificats.
• Llibres sibil·lins: De caràcter profètic, que eren consultats sempre que un problema greu amenaçava l'estat.
• Tríada Capitolina: Formada per Júpiter, Juno i Minerva i en honor seu es va construir un temple al Capitoli.

Principals Divinitats de la Mitologia Clàssica

• Zeus - Júpiter: Déu dels fenòmens meteorològics (Atribut: àguila).
• Hera - Juno: Germana i esposa legítima de Zeus, era considerada pels grecs la protectora del matrimoni (Atribut: el paó).
• Afrodita - Venus: La deessa més bella de l'Olimp. Va néixer de l'escuma que es formà al voltant dels genitals d'Urà (Atribut: petxina, poma).
• Posidó - Neptú: Déu de les aigües del mar, dels rius i dels llacs, es representa amb un trident (Atribut: carro d'or, cavalls blancs).
• Hades - Plutó: Déu del mal caràcter i d'aspecte poc agradable, governava els inferns, on anaven totes les ànimes per ser jutjades (Atribut: gos Cèrber).
• Hèstia - Vesta: Protectora de la família i de la llar, es representa amb una flama que simbolitzava el foc sagrat (Atribut: flama, foc sagrat).
• Demèter - Ceres: Deessa de l'agricultura, els cereals i les collites, era una divinitat de bon caràcter (Atribut: espigues de blat).

• Hefest - Vulcà: Déu del foc, va néixer tan lleig i deforme que la seva mare el va fer fora de l'Olimp. Va tornar a ser acceptat a l'Olimp i va esdevenir un déu indispensable, ja que reparava les eines que s'espatllaven (Atribut: el martell, les tenalles).
• Ares - Mart: Senyor de la guerra, anava armat amb un casc, un escut i una llança. Era un dels déus més venerats, sobretot pel poble romà (Atribut: casc, escut, llança).
• Apol·lo: Fill de Zeus i d'una dona mortal. També és el déu de les arts, sobretot de la música (Atribut: lira a la mà i una corona de llorer al cap).
• Àrtemis - Diana: Germana bessona d'Apol·lo, era la deessa de la Lluna, dels boscos i de la cacera (Atribut: arc, un buirac i un feix de fletxes).
• Atena - Minerva: Filla de Zeus i d'una titànida anomenada Metis. Va néixer del cap del seu pare, armada amb un casc i un escut (Atribut: casc i escut).
• Hermes - Mercuri: Déu dels viatges i del comerç i missatger dels déus (Atribut: sandàlies alades i casc).
• Dionís - Bacus: Déu del vi i del teatre, acostumat al bon menjar i al beure i a no tenir gaires maldecaps (Atribut: el vi i la festa).

República Romana

Quan el poble romà va conquerir les colònies gregues del sud d'Itàlia, al segle III a.C., va adaptar divinitats hel·lèniques a les seves creences, tot enriquint, amb un seguit de mites i llegendes, l'àmbit dels déus i les deesses de l'Olimp.

Imperi Romà

Octavi va permetre que el senat decretés la seva divinització i, gràcies a aquest culte imperial, s'unificava la religió en tots els punts de l'imperi i es mantenia un sentiment d'unitat envers el governant.

La influència d'algunes religions orientals, entre les quals cal destacar el culte a Isis, una divinitat egípcia, símbol de l'amor matern i la fidelitat conjugal, i el culte a Cibeles, la deessa mare.

El Cristianisme

Els cristians van constituir un grup que cada vegada era més nombrós i esdevingueren un perill per a l'estabilitat política de Roma, ja que refusaven el reconeixement de l'emperador com a déu i defensaven la igualtat de tots els homes, fins i tot dels esclaus.

Malgrat això, el cristianisme s'anava estenent, fins al punt que al segle IV d.C., l'emperador Constantí va preferir comptar amb els cristians abans que combatre'ls (Edicte de Milà 313 d.C.).