Renaixement i Contrareforma: literatura i pensament
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,47 KB
L'origen del Renaixement: Itàlia i la seva influència
L'origen del Renaixement se situa a Itàlia. Petrarca, autor d'epístoles morals d'estil ciceronià, traduït per Bernat Metge abans d'acabar el segle XIV, n'és un clar exemple. Es va establir un paral·lelisme fonamental en l'evolució del pensament occidental: la restauració d'una societat més justa, culta i lliure depenia de la puresa i la correcció de la llengua que transmet el coneixement. Pensament, comunicació i societat, per primera vegada, anaven junts.
L'humanisme a Catalunya: Joan Lluís Vives
En el nostre àmbit, aquest nou model d'humanistes, llatinistes i bibliòfils no apareix fins a l'últim terç del segle XV. Destaca, sobretot, Joan Lluís Vives.
La reforma dels estudis i l'espiritualitat
La recuperació filològica va forçar la reforma dels plans d'estudis de les universitats, a les quals s'exigia una formació íntegra en tots els camps del saber. Davant la desconfiança de l'Església, autors com Erasme de Rotterdam i el seu col·laborador valencià Joan Lluís Vives van aplicar els coneixements filològics als llibres de la Bíblia per tal de contribuir a la difusió d'una nova manera de viure l'espiritualitat basada en el contacte directe amb les Escriptures.
Els pilars del pensament renaixentista
Les obres d'Erasme són reivindicades pels fundadors de la Reforma protestant. El pensament renaixentista es basteix sobre tres pilars:
- L'antropocentrisme: l'home com a mesura de totes les coses.
- La natura com a escenari de l'art i la cultura.
- La recuperació del classicisme grecollatí com a referent ideològic i cultural.
La poesia renaixentista: diversificació i influències
En la poesia es dóna un procés de recerca i diversificació. Els autors no solament escriuran en castellà, sinó que també s'atreviran amb la llengua artística del moment: l'italià.
Destaquem autors com:
- Pere Serafí: poeta que va voler harmonitzar el petrarquisme amb la devoció per Ausiàs March i per la poesia popular. Va conrear gèneres i estrofes de diversos orígens i va tractar com a temes fonamentals la naturalesa, l'amor i la moral.
- Joan de Timoneda: autor valencià, destaca el seu cançoner Flor d'enamorats, que conté unes 280 poesies i és el recull valencià de poesia profana més important fins al segle XVIII.
El teatre renaixentista: intents de modernització
Francesc Fontanella va intentar modernitzar el teatre en català partint de models més utilitzats en altres literatures, fet extraordinari perquè el castellà era l'idioma omnipresent a la nostra escena. De la seva obra, destaquem:
- Amor, fermesa i porfia: una farsa bucòlica en què combina accions i personatges amb dos registres, seriosos i còmics.
- Lo desengany: una elevada faula mitològica sobre els contrastos de l'amor a partir de les bodes desiguals entre Venus i Vulcano.
També destaca Francesc Mulet que, amb Fontanella, va fer un intent de vitalitzar el teatre autòcton amb dues comèdies:
- La Comèdia bribona sobre el romanç de Gayferos i Melisenda: utilitza un llenguatge carregat de burla i desmitifica personatges coneguts de renom èpic.
- La infanta Tellina i el rei Matarot.