Renaixement i Reforma: Humanisme, Protestantisme i Contrareforma

Renaixement i Reforma

L'Humanisme

L'Humanisme va ser una nova mentalitat que va posar l'home al centre del món, exaltant la seva capacitat de raonar i la seva llibertat. Va rebutjar la mentalitat medieval, inspirant-se en la cultura grecollatina i en autors com Plató i Aristòtil. Es va interessar per la ciència i el progrés tècnic, amb un nou esperit científic basat en l'observació i l'experimentació. Les llengües vernacles es van convertir en vehicle de transmissió cultural.

Va néixer al segle XIV, es va difondre al segle XV i al segle XVI va iniciar una nova etapa: el Renaixement. La seva expansió va ser facilitada per la invenció de la impremta per Gutenberg, les acadèmies (que centraven els seus estudis en la literatura, la filosofia i la llengua, a més de ser grans impulsores de l'Humanisme) i les universitats, com la d'Alcalà d'Henares.

La Reforma Religiosa

Causes:

• Luxe exagerat de l'alta jerarquia.
• Escassa cultura i relaxament dels costums del clero.
• Compravenda de càrrecs eclesiàstics.
• Venda de butlles i indulgències. El 1515 Lleó X va posar a la venda indulgències per sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà.

Ruptura de Martí Luter:

Martí Luter va iniciar les crítiques contra la doctrina de l'Església mitjançant les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica el 1517. Defensava una nova manera de viure la religió més des de la intimitat, el sacerdoci universal, l'autoritat de la Bíblia i la salvació per la fe. Criticava la falta de valor de les indulgències. Va rebre el suport de prínceps i nobles alemanys que volien augmentar el seu poder davant el rei Carles V. Es va difondre per Alemanya, Suïssa, Anglaterra, Noruega, etc.

Protestantisme a Europa:

Van sorgir noves doctrines reformistes:

• Calvinisme: Es va propagar a Suïssa per Joan Calví, de caràcter radical. Creu en la doctrina de la predestinació per aconseguir la salvació i que l'èxit en els negocis està associat a la gràcia divina. A Anglaterra s'anomenen puritans, a Escòcia Església presbiteriana i a França hugonots.
• Anglicanisme: Creada per Enric VIII, rei d'Anglaterra, perquè el papa Climent VII no li va anul·lar el seu matrimoni amb Caterina de Castella. Per mitjà de l'Acte de Supremacia es va declarar cap suprem de l'Església d'Anglaterra.

La Contrareforma Catòlica

Lluita contra els protestants:

Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l'Església:

• Es va restablir la INQUISICIÓ: tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.
• CONGREGACIÓ DE L'ÍNDEX: organització eclesiàstica que publicava la llista dels llibres contraris a la doctrina.

Concili de Trento:

Va promoure la CONTRAREFORMA amb l'objectiu de corregir errors propis i defensar els dogmes de l'Església Catòlica. Es va concretar al Concili de Trento (1545-1563), sessions a les quals assistien alts càrrecs eclesiàstics. Decisions o acords:

• Confirmació dels dogmes principals: La salvació s'obté per les bones obres, confirmació dels set sagraments, la missa, el culte a la Mare de Déu i als sants, i la Vulgata com a única interpretació vàlida de la Bíblia.
• Es va prohibir la venda d'indulgències, es van crear seminaris per garantir la formació del clero, els bisbes havien de residir a la seva diòcesi, els sacerdots a la parròquia i respectar el celibat.

La difusió de la Contrareforma:

Al segle XVI, molts ordes religiosos van corregir la relaxació de la disciplina, com l'orde de Santa Teresa de Jesús. Van sorgir nous ordes, com la Companyia de Jesús (creada per Sant Ignasi de Loiola el 1537), amb una disciplina rígida que depenia del Papa i que es va transformar en l'instrument de difusió més eficaç del nou esperit religiós.

El Nou Esperit del Renaixement

Es va difondre per les ciutats on la burgesia havia consolidat la seva riquesa i poder. Es va iniciar un procés de secularització i la religió va deixar de ser el centre de la vida.

Nou model: El cortesà, un home guerrer culte, refinat, interessat per la música i l'art.

Mecenes: Com Llorenç el Magnífic, els nobles i els prínceps italians oferien protecció als artistes i els finançaven les obres.

El Quattrocento

Sorgeix a Itàlia, a Florència, impulsat per la família Mèdici al segle XV.