La Renaixença Catalana: Història, Context i Autors Clau

La Renaixença Catalana

Definició i Cronologia

1. El terme Renaixença designa l'època de la literatura catalana compresa entre la Decadència i el Modernisme, més concretament, entre 1833 i 1877. Durant aquest període es posaren les bases per a la restauració de l'ús literari i cultural de la llengua.

2. El terme Renaixença també s'utilitza per anomenar el moviment cultural i de conscienciació nacional sorgit de la burgesia i, posteriorment, estès a les classes més populars. Aquest moviment va ser conseqüència de les transformacions provocades per la Revolució Industrial a Catalunya en els anys 30 del segle XIX. A mitjan segle s'estengué a la resta de Països Catalans i va assolir la plenitud i el reconeixement públic entre 1870 i 1880.

Antecedents i Causes

3. Davant el desenvolupament anòmal de la cultura catalana durant els segles XVI, XVII i XVIII, els escriptors de la Renaixença van difondre el terme decadència per designar aquell període. Aquest nom justificava el de renaixença, amb què es va batejar el període immediatament posterior.

4. Encara que la Renaixença se situa cronològicament al segle XIX, ja es poden trobar revifaments culturals entre els il·lustrats i els neoclàssics del segle XVIII.

5. Hi ha una sèrie de factors polítics, econòmics i socials que van fer néixer inquietuds i un sentiment popular d'afirmació de la identitat catalana, així com de frustració per la inoperància de l'Estat espanyol.

6. El Romanticisme, que es va introduir a Catalunya amb l'interès per l'Edat Mitjana, la valoració de la literatura tradicional i popular, i la defensa de la llibertat dels pobles, va afavorir la Renaixença.

Els Jocs Florals i la Literatura

7. El coneixement i l'exaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença, juntament amb el desig de donar una base social i literària a la llengua catalana, van fer sorgir la idea de restaurar els Jocs Florals (1859). Les bases de la convocatòria se centraven en el lema "Pàtria, Fe i Amor", corresponent als tres premis ordinaris (Englantina, Flor Natural i Viola). Els Jocs Florals van aconseguir donar prestigi, públic, infraestructura editorial i futur a la literatura catalana. A partir de 1940 es van celebrar a l'exili.

La Renaixença als Països Catalans

8. Fora del Principat, la resta dels Països Catalans no van experimentar el procés d'industrialització i van mantenir les estructures de l'Antic Règim. Això va comportar que la seva participació en la Renaixença fos més aviat individual. Les Illes (Mallorca, sobretot) van aportar literats i filòlegs importants, entre els quals destaca la figura de Marià Aguiló.

Llegat de la Renaixença

9. Literàriament, la Renaixença va suposar una eclosió d'autors i obres, molts de segon ordre, però de gran valor com a sediment sobre el qual s'alçarien figures com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

Obstacles i Prohibicions

10. Les prohibicions són freqüents durant el segle XIX. Per exemple, el 1857 una llei va obligar que l'única gramàtica i ortografia estudiada a l'escola fos l'espanyola; i el 1867 es van prohibir les obres dramàtiques escrites exclusivament en "dialectos de las provincias de España".^[1]