La Renaixença a Catalunya

Renaixença:

Al segle XIX, els catalans es troben en un procés d'industrialització. Tant aquell passat com el present distingien els catalans de la resta d'Espanya. El Romanticisme es va convertir aquí en el moviment de la Renaixença, que tenia com a objectiu restaurar el moviment cultural català. A Catalunya les idees i l'estètica romàntiques es difonen a través de publicacions com 'El Europeo'.

Joaquim Rubió i Ors

Va establir els models poètics que va seguir la poesia de la Renaixença fins a Verdaguer. Va reprendre la tradició culta de la poesia catalana i va posar al dia seguint una estètica basada en el romanticisme i religiosa marcat per les lectures d'Espronceda, Hugo, Scott... és a dir, del gran romanticisme europeu. Va publicar els seus poemes al Diario de Barcelona i l'any 1841 els va editar en Lo Gaiter del Llobregat.

Jocs Florals

Els Jocs florals son la festa de la poesia que premiava composicions poètiques. Van néixer el 1859 i van servir per recuperar la llengua catalana on es premiaven amb tres premis diferents. En la novela hi destaca Narcís Oller, en la poesia Jacint Verdaguer i al teatre Àngel Guimerà.

Poesia:

exaltació nacional, idees del passat, llengua, entorn i sentiment de paisatge, món rural. Folklore

-Jacint Verdaguer: Patria i fe

Jacint Verdaguer conta una història sobre una ciutat que es va perdre anomenada Atlàntida. La història té tres parts: Primera part, es parla sobre la gran i pròspera que era la ciutat. Segona part, s'explica la història d'un noi anomenat Gadeirus que vol recuperar el seu amor. Tercera part, la ciutat es destruida per deus.

Prosa (novel·la)

-Narrativa consumista: Llengua popular, escenes quotidianes, personatges rurals, fons d'ironia. Actitud de perspectiva romàntica, perquè societat industrial. Narcís Oller representant.

-Narrativa històrica: Tracta de recuperar esdeveniments i personatges històrics en trama amorosa i amb una estructura bastant idèntica a les novel·les d’aquest tipus.

El teatre català del segle XIX segueix dues tendències: la culta i la popular. Amb el seu teatre, Guimerà va ser un gran activista i va actuar des de la política de la mateixa manera que Verdaguer ho feia des de l'església. L’autor que hi va destacar va ser Serafí Pitarra. Aquest es divideix en dues branques: Drama històric (costumista, rural, familiar…) i drama de comèdia (comèdia burguesa). Amb el seu teatre, Guimerà va passar del romàntic a una plenitud realista, on ja no hi havia herois amb un destí tràgic perquè s’enfrontaven al poder sinó que hi havia una representació de conflictes del moment, com ara la revolució industrial i els atemptats terroristes de Barcelona. Les seves obres més rodones són “Maria Rosa”, “La filla del mar” i “Terra baixa”, que presenten un triangle amorós.