Renaixença i Romanticisme: La Literatura Catalana del segle XIX

Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment literari que es va originar a Alemanya al segle XVIII i es va estendre per la Gran Bretanya i Europa durant el segle XIX. La societat en aquesta època va patir una sèrie de canvis econòmics, socials i polítics produïts per la Revolució Industrial.

Característiques del Romanticisme:

• Reacció contra el rigor neoclàssic del segle XVIII.
• Defensa del sentiment sobre la raó.
• Proclamació de la llibertat de l'individu enfront de la societat.
• Gust pel misteri i els ambients tenebrosos.

Renaixença

La Renaixença va ser un moviment polític i cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalana. Aquest moviment es va dur a terme a partir de la segona meitat del segle XIX i també reivindica el reconeixement de la nostra identitat com a poble, el sentiment nacionalista. Els seus lemes són Pàtria i Llengua.

Renaixença a Catalunya

Cronològicament, l'inici d'aquest renaixement cultural va ser la publicació de la revista El Vapor, l'any 1833, i del poema de Bonaventura Carles Aribau La Pàtria.

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va néixer al poble de Folgueroles el 1845. Fill de camperols amb poques possibilitats econòmiques, es va ordenar sacerdot i va viatjar a través de l'Atlàntic com a missioner. El 1886 s'inicià en la pràctica d'exorcismes, cosa que li va prohibir d'exercir de rector. L'any 1902 va morir de tuberculosi.

La seva obra es divideix en quatre parts:

• Poesia èpica (L'Atlàntida i Canigó)
• Poesia patriòtica (Pàtria, Aires del Montseny i Barcelonines)
• Poesia religiosa (Idil·lis i cants místics i Flors del Calvari)
• Prosa (Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, Rondalles)

Renaixença a València

Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària radicada als nuclis urbans. Els seus objectius eren diferents als dels catalans perquè allí la burgesia era industrial i es va comprometre molt més en determinades reivindicacions que van culminar en el nacionalisme i en una normativització de la llengua.

Postures renaixentistes:

• Poetes de guant: eren burgesos conservadors i s'oposaven a la politització de la Renaixença.
• Poetes de la Despensa: van tenir un gran èxit a la ciutat i, sobretot, entre les classes populars.

Constantí Llombart

Constantí Llombart va fundar el 1878 l'associació Lo Rat Penat per organitzar l'activitat renaixentista. Va intentar reunir els dos grups valencians descrits sense aconseguir-ho. L'objectiu lingüístic de la Renaixença va ser la creació d'un registre literari adequat entre els dos models existents.

Teodor Llorente

Teodor Llorente és el poeta més important de la Renaixença valenciana. Va ser el fundador del periòdic Las Provincias. En els seus poemes destaca l'anomenat paisatgisme sentimental, l'expressió dels seus sentiments. La seva obra més important és Llibret de versos i Nou llibret. Destaca el poema La Barraca.

Narrativa

El gènere literari més perjudicat durant la Decadència va ser la narrativa. Al segle XIX esdevé la represa de la narrativa en la nostra llengua. Es fa en un moment de convivència de diferents estils de novel·la a nivell europeu: costumista, històrica i de fulletó.

Realisme

El Realisme pretén reproduir amb exactitud la realitat amb fidelitat descriptiva. És una doctrina estètica sense concessions a l'embelliment o a la idealització.

Naturalisme

El Naturalisme és una escola literària que pretén explicar l'actuació dels personatges com a resultat de l'herència biològica i de les circumstàncies socials.

Teatre

El teatre del segle XIX proposava fer un teatre digne, basat en el Romanticisme. Les obres solen estar ambientades en llocs històrics i predominen personatges dominats per passions amoroses fortes i l'afany de llibertat.

Frederic Soler

Frederic Soler utilitzava el pseudònim de Serafí Pitarra. Va escriure 100 obres. Després va evolucionar cap a la producció de drames romàntics i comèdies costumistes com L'hereu del mas.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va ser el principal autor de tragèdies romàntiques i drames realistes. Va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Va fundar la revista La Renaixença. Va morir a Barcelona el 1924. La seva obra es divideix en quatre etapes:

• La tragèdia romàntica (Gal·la Placídia)
• Plenitud del drama (Terra Baixa)
• Intents modernistes (La Aranya)
• Retorn als orígens (Jesús que torna)

Teatre popular

El teatre popular va tenir gran acceptació entre les capes populars valencianes. Reproduïa la vida quotidiana i defensava la llengua col·loquial plena de vulgarismes i castellanismes.

Eduard Escalante

Eduard Escalante va ser un sainetís per excel·lència que destaca per la descripció que fa dels personatges de la València del segle XIX. Va escriure 40 sainets. Destaquen: Dufar en caldo gelat i Les xiques de l'entresuelo. Actualment encara s'usa en el teatre fester i popular.