Renaixença i Romanticisme: Segle XIX-XX

Literatura Segles XIX-XX

Romanticisme i Renaixença

El Romanticisme, a mitjan segle XIX, coincidí amb un moviment literari i polític conegut com la Renaixença.

Doble sentit:

1. Per a denominar l'època entre la Decadència i el Modernisme.
2. Per a designar el moviment cultural i de conscienciació nacional, amb l'aparició d'un sentiment nacional i de recuperació de la literatura popular, així com les transformacions econòmiques i socials derivades de la Revolució Industrial.

Primeres mostres literàries de bona qualitat:

• Les poesies apareixen de manera esporàdica introduïdes en les publicacions periòdiques en llengua castellana. La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, en 1833.
• Dos grans autors valencians foren Vicent W. Querol i Teodor Llorente, que juntament amb Marià Aguiló organitzaren els Jocs Florals el 1859. A partir del 1879, amb l'impuls de Constantí Llombart, s'iniciaren els Jocs Florals de Lo Rat Penat.

La Renaixença

És un moviment cultural que pretén traure la llengua i la cultura dels usos informals i vulgars a què havia estat reduïda per la pèrdua de l'autogovern i tres segles de literatura no culta. Tema poètic de l'amor a la llengua i a la pàtria.

El segle XIX: Increment de la persecució legal de la llengua i castellanització descendent. Arran de la Constitució de Cadis, es va restringir l'ús de les altres llengües peninsulars. A partir d'aquest fet, les mesures legals en contra de l'ús de la nostra llengua són cada vegada més freqüents i més efectives, imposant la castellanització obligatòria de l'ensenyament bàsic.

Les classes populars es mantenen fidels al model lingüístic propi.

El creixement de la burgesia impulsà el comportament de les classes altes, ja castellanitzades.

Les actituds lingüístiques durant la Renaixença:

• Enfront del monolingüisme literari de la Renaixença a Catalunya, a l'antic Regne de València ningú no dubtà que aquest havia de ser bilingüe.
• La diglòssia i el canvi lingüístic cap al castellà, per part de la burgesia valenciana, impedien ací la revindicació de l'ús exclusiu de la llengua pròpia.