Renovació teatral postguerra-anys 70

La renovació teatral: postguerra als anys 70

Context històric

En finalitzar la Guerra Civil, els escriptors catalans van haver de començar de zero, fent un esforç heroic per esquivar la censura del moment.

Es poden diferenciar tres etapes clau en el franquisme:

• En un primer moment, la repressió fou molt dura. La literatura catalana va patir una doble persecució: lingüística i literària. Milers de persones s'hagueren d'exiliar i altres foren empresonades.
• Amb la derrota dels règims amics, Franco liberalitzà una mica el règim, com a estratègia per aparentar tolerància, tenint com a resultat la consolidació del règim dictatorial.
• La dècada dels seixanta, amb l'aparició del turisme, va comportar l'expansió d'aquella represa cultural i literària.

Els primers anys de la postguerra estigueren marcats per la por, la repressió i la clandestinitat. Els autors hagueren de triar entre l'exili i la clandestinitat.

Quant a l'exili, entre les multituds que abandonaren el país, hi havia els intel·lectuals i escriptors més significatius del moment.

Els exiliats tenien dues destinacions principals: França i Hispanoamèrica.

Aquells que es quedaren a França van haver de patir una altra guerra i l'ocupació nazi, la qual cosa va fer que molts d'ells tornessin a Espanya i s'organitzessin amb la resistència clandestina. Els altres van continuar mantenint la dignitat cultural amb la seva obra.

Amb això veiem que la Guerra Civil i la postguerra impliquen un cop molt dur per al teatre perquè la prohibició de la llengua és un obstacle enorme per a l'escena. La poesia pot sobreviure fàcilment d'una manera clandestina, però el teatre necessita el suport del públic i inversions econòmiques, que es fan impossibles en aquella conjuntura.

La represa teatral

La represa fou molt lenta, i més encara a les comarques valencianes. Podem diferenciar quatre moments:

• D'entrada es permeteren les representacions de sainet tradicional i, al Principat, muntatges sobre autors morts o de preguerra, mai obres originals o traduccions, per por de les noves idees que poguessin introduir.
• Des del 1946 s'autoritzaren algunes obres de Josep Maria de Sagarra.
• El 1955 es crea l'Agrupació d'Art Dramàtic de Barcelona, que estrena en català obres d'autors clàssics. Recupera també autors contemporanis i promociona un grup de dramaturgs actius llavors, com Salvador Espriu i Manuel de Pedrolo.
• El 1963 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual serví de plataforma per a una altra fornada de dramaturgs.

A València, el sainet continua sent l'únic teatre en valencià. És tan innocu i inofensiu que, fins i tot, es conrea en la postguerra immediata. Al final, però, desapareix, quan les sales es transformen en cinemes de barri. Uns pocs escriptors intenten una tímida dignificació teatral, per exemple, Martí Domínguez.