Resum d'Història: Antic Règim, Descobriments i Revolucions

Tercer estat: Nom donat, en l'estructura estamental de l'Antic Règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures. La societat estamental és la típica de l'època feudal. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: la noblesa, l’església i el tercer estat.

El pactisme: És la fórmula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la Corona catalanoaragonesa i els grups més privilegiats.

La Inquisició: Va ser una institució judicial creada pel Pontífex Romà Gregori IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.

La Mesta: Era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i l'edat moderna.

Els asteques: Eren una civilització que, provenint de les terres del nord, s'havien establert a l'altiplà de Mèxic.

La civilització maia: Va ser una de les més importants civilitzacions precolombines. Tenien grans coneixements d'astronomia i matemàtiques.

Moriscos: Habitants d’origen musulmà i de creences islàmiques (musulmans batejats).

Manufactura: Espais grans on es concentraven desenes de treballadors, moltes vegades són propietaris de les seves eines i fan el producte sencer en un pas intermedi.

Comerç triangular: Ruta entre Europa, Àfrica i Amèrica que se centrava en la compra d’esclaus africans per a la plantació.

Mercantilisme: Doctrina econòmica segons la qual la riquesa d'un país depèn de la quantitat de metalls preciosos que tingui; per acumular-los s’havia de vendre molt i comprar poc.

Monarquia absoluta: Sistema polític en el qual el rei concentrava tots els poders de l’estat. Els nobles tenien poder sobre el poble, el rei es trobava a la cúspide de la monarquia social i té els seus càrrecs per dret diví.

Racionalisme - Descartes: Filosofia que es basa en l’explicació de tot a través de la raó. Va ser iniciada pel matemàtic Descartes al segle XVI.

Galileu Galilei: Astrònom italià que va perfeccionar el telescopi i que els seus estudis el van portar a establir l’any 1632 la teoria heliocèntrica de l’univers exposada anteriorment per Copèrnic.

Barroc: Moviment artístic i cultural del s. XVII que comporta diferents valors estètics, com el predomini de la llum.

Bernini: Arquitecte i escultor del barroc conegut pel moviment i expressivitat de les seves obres: són la plaça de Sant Pere, i l’èxtasi de Santa Teresa.

Caravaggio: Pintor italià del barroc important per introduir jocs de contrastos entre fons foscos i focus de llum il·luminant l'escena.

Velázquez: Pintor espanyol del s. XVII. Va treballar a la cort de Felip IV, va treballar tots els gèneres i va utilitzar de forma magistral la llum i la perspectiva aèria.

Perspectiva aèria: Recurs que permet fingir la tercera dimensió, la profunditat a base de pintar l’aire. S’aconsegueix desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els colors, com a la realitat ens els desdibuixa i modifica l’atmosfera, que s'interposa entre la nostra vista i les coses que veiem a una certa distància.

Temes 2 i 3

Humanisme: Moviment de renovació cultural que exalta l'ésser humà. Erasme de Rotterdam va ser un dels humanistes més importants.

Antropocentristes: Pensament en què l'home és el centre de l’univers.

Acadèmia: Escoles humanistes on s’estudia llengua, literatura i filosofia.

Mecenatge: Forma en la qual el noble fa el manteniment de l'artista, li donava una casa i menjar.

Reforma protestant: S’invaliden les imatges de sants, s’ha de tenir fe, la Bíblia l’has de llegir tu si vols i només hi ha dos sagraments.

Luteranisme: Doctrina protestant en la qual l’autoritat del papa, les imatges de sants i els 7 sagraments queden abolits.

Anglicisme: Doctrina empresa per Enric VIII en la qual el monarca és la màxima autoritat religiosa.

Calvinisme: Doctrina empresa per Joan Calví, segons la qual tots tenim un destí determinat després de la mort.

Contrareforma: L’Església va intentar arreglar una mica les coses, augmentar la disciplina i va crear la Inquisició que perseguia als heretges.

Concili de Trento: Va ser una gran reunió dels alts càrrecs polítics i religiosos en la qual es va aclarir la Vulgata, l'única interpretació vàlida de la Bíblia.

Renaixement: L’individu i la natura són la base de l'art i es recupera l’ideal de bellesa.

Quattrocento: Proporcions humanes de geometria simple. Fenomen artístic que comença a Itàlia als anys 1400 al 1500.

Brunelleschi: Va fer l’enorme cúpula de Florència i va introduir novetats estilístiques.

Tècnica de perspectiva: Tècnica en la qual es vigilen molt les perspectives, els punts d’unió.

Cinquecento: Període de màxima expressió artística de final de segle XV.

Miquel Àngel, Leonardo, Rafael:

• MA: Va ser un arquitecte que va seguir el treball de Bramante i va erigir la cúpula de la Capella Sixtina.
• L: Tenia uns grans dots tant per l’art com per la ciència.
• R: Va ser uns dels millors pintors de Cinquecento, tenia elegància i harmonia en els retrats.

Plateresc: Estil en el qual imiten la feina dels obrers amb molts detalls preciosos.

Gran Armada, Armada Invencible: Va ser la flota creada per Felip II formada per 65 galiots, va ser derrotada pels anglesos.

Neta de sang: Investigar els avantpassats dels alts càrrecs per aprovar que els seus parents fossin cristians.

Consell d’Índies: S’ocupava de governar les colònies americanes des de la península.

Consell d’Aragó: Consell que ajuda a governar Aragó.

Casa de Contractació: S’ocupava de totes les qüestions econòmiques relacionades amb Amèrica.

Mita: Sou que tenien els indígenes per a treballar.

Llei d’Índies: Són les lleis que defensaven als indígenes com a persona i fa que no puguin tractar com a esclaus.

Criolls i mestissos:

• Criolls: Descendents dels colonitzadors, són els que vivien més bé, a dalt de la jerarquia.
• Mestissos: Descendents dels colonitzadors i indígenes, estan al centre de la jerarquia.

Corpus de Sang: Dies 7, 8 i 9 de juny en els quals va esclatar la revolta dels segadors, van matar al virrei perquè havien de mantenir als soldats i pagar el cost de la guerra.

Favorits o vàlids: Nobles en els quals el rei donava part del seu poder i així el rei no havia d’estar pendent de la reina.

Revolució burgesa o liberal: Procés violent pel qual es passa d'un sistema econòmic feudal i un sistema polític absolutista a un sistema econòmic capitalista (rev. Industrial) i un sistema polític constitucional.

Constitució: Llei fonamental en un sistema polític i social i parlamentari que fixa l’estructura de l’estat i el funcionament de les institucions.

Sistema parlamentari: Sistema polític en el qual hi ha divisió de poders i hi ha un parlament els membres dels quals són escollits per la nació en eleccions.

Divisió de poders: Concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Montesquieu: Va defensar la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial) i va remarcar especialment la independència del poder judicial.

Rousseau: Va definir el contracte social com a resultat d’un pacte entre tots els ciutadans.

Sobirania nacional: El poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans expressat mitjançant el vot.

Liberalisme polític: Divisió de poders, sistema parlamentari, igualtat civil, dret dels ciutadans, llibertat d’expressió i premsa.

Liberalisme econòmic: Propietat privada dels medis de producció, de comerç i d'indústria, màxim benefici.

Despotisme il·lustrat: Els trets comuns són: la racionalització de l’administració de l’estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització econòmica i la lliberació parcial de la producció i el comerç.

Estats generals: Formats pels representants de cada estat estamental: noblesa, clergat i estat pla. Són equivalents a les Corts Generals.

Assemblea nacional: Lloc on es reunien els membres de la nació. És equivalent al parlament.

Constitució: Llei fonamental en un sistema parlamentari i fixa l’estructura de l’estat i les institucions.

Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els homes més rics.

Societats secretes: Eren els antecedents dels partits. Es reunien clandestinament ciutadans amb idees polítiques comunes, generalment liberals, esperant una insurrecció per instaurar un règim.

Santa Aliança: Tractat entre Rússia, Àustria i Prússia que tenia com a objectiu ajudar-se mútuament davant de qualsevol amenaça de la revolució liberal.

Nacionalisme: Doctrina que proclama els drets dels pobles de disposar d’ells mateixos i de defensar la seva independència i sobirania.

Democràcia: Sistema polític generalment liberal amb el principi de sobirania popular i sufragi universal.

Sobirania nacional: El poder de l’estat.