La Revolució Científica de Kuhn

Ens basem en l’obra de “La estructura de la revolución científica”. Activitat científica com un tot, s’ha de tindre en compte els aspectes històrics, socials... la comunitat científica és un grup de científics que comparteixen un mateix paradigma, que és un conjunt de teories, regles i procediments acceptats per una comunitat científica (manera de veure el món).

L’absència de paradigmes va lligada a la prehistòria de la ciència. La història del progrés científic sorgeix en la tensió entre 2 pols:

Ciència normal:

Representa maduresa de la ciència, la comunitat científica adopta un paradigma des del qual soluciona els problemes, període d’estabilitat i procés acumulatiu, les solucions s’acumulen a allò que ja es coneix. L’èxit de la ciència normal no és trobar novetats, sinó resoldre problemes amb els trencaclosques. Kuhn: “el descobriment i la invenció en la ciència són revolucionaris”. La ciència normal és la forma predominant d’investigació, però no és tota la ciència, ja que se l’imposa la ciència revolucionaria. Les revolucions científiques són un aspecte complementari del progrés científic. La descripció de Kuhn del científic normal és que no és innovador sinó que és solucionador amb el trencaclosques dins de l’àmbit de la ciència existent.

Ciència revolucionaria:

Sorgeixen anomalies, el problema que el paradigma no pot explicar. Apareix la situació de crisi i davant la crisi es multipliquen les teories per solucionar el problema. D’eixes teories hi haurà una teoria vencedora que posa fi a la crisi i serà acceptada com a nou paradigma. Per tant, es produeix una revolució. És un procés discontinu revolucionari, no acumulatiu, és una revolució. El requisit preliminar de tota revolució és la situació de crisi.

Progrés científic sense varietat:

La noció tradicional de progrés fa referència a la meta cap a la qual veu les ciències. La meta és la representació vertadera de la realitat. Vol introduir un nou concepte de progrés, no lligat a una meta. El seu precedent és la teoria de la selecció natural de Darwin. S’elimina el providencialisme i el teologisme. Òrgans i organismes de les diferents espècies abans explicats a Déu i a un pla preestablert per ell, ara són reduïts per Darwin a un conjunt de processos que s’haurien desenvolupat a partir d’estadis primitius, però que no tendeixen a cap objectiu. Kuhn diu que hi ha progrés, però no perquè ens aprope a una meta sinó perquè ens allunya d’estadis primitius d’investigació.