Revolució Industrial: Causes, Etapes i Impacte
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB
Per què el Regne Unit va ser pioner en la Revolució Industrial?
Abundància de recursos naturals
Disponibilitat de carbó i ferro, essencials per a la indústria.
Riquesa agrícola
Una agricultura eficient que va generar excedents alimentaris i va permetre la urbanització.
Capital financer
Un sistema bancari desenvolupat i inversors disposats a finançar noves tecnologies.
Innovacions tecnològiques
Desenvolupament de màquines com la màquina de vapor.
Mà d'obra abundant
L'augment demogràfic va proporcionar treballadors per a les fàbriques.
Infraestructura comercial
Una gran flota marítima i mercats colonials asseguraven la distribució de productes.
Paper clau de la indústria tèxtil
La indústria tèxtil va ser el sector pioner en la Revolució Industrial. Innovacions com el teler mecànic (1785) i la filadora Spinning Jenny (1764) van augmentar dràsticament la productivitat. Va ser clau perquè:
Va liderar la transició cap a la producció en massa.
Va fomentar el desenvolupament d'altres indústries, com la metal·lúrgica.
Va establir el sistema fabril i l'ús de màquines accionades per energia, com la màquina de vapor.
Diferències entre la Primera i la Segona Revolució Industrial
Primera Revolució Industrial (segle XVIII - mitjans del XIX):
Energia: Carbó i màquina de vapor.
Indústries principals: Tèxtil, siderúrgia i mineria.
Àmbit: Centrada al Regne Unit.
Segona Revolució Industrial (mitjans del XIX - principis del XX):
Energia: Electricitat, petroli i motor de combustió interna.
Indústries principals: Química, automòbil, elèctrica i comunicacions.
Àmbit: Es va expandir als EUA, Alemanya i França.
Conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial
Augment de la producció: Increment de la productivitat i abaratiment de productes.
Capitalisme industrial: Consolidació del sistema econòmic basat en la competència i la inversió privada.
Expansió dels mercats: Creació de mercats internacionals i una economia global.
Aparició del sistema fabril: Substitució del treball manual pel mecanitzat.
Conseqüències socials de la Revolució Industrial
Urbanització: Concentració de població en ciutats industrials.
Classes socials: Aparició de la burgesia industrial i del proletariat urbà.
Condicions laborals: Jornades llargues, baixos salaris i condicions insalubres per als treballadors.
Moviments socials: Organització sindical i lluites per drets laborals.
Desigualtat: Ampliació de la bretxa entre rics i pobres.
Desamortitzacions a Espanya i Revolució Industrial
Les desamortitzacions, com la de Mendizábal (1836) i la de Madoz (1855), van tenir com a objectiu vendre terres de l'Església i comunals. La seva relació amb la Revolució Industrial és:
Impacte positiu: Van fomentar la consolidació de propietats privades, proporcionant capital per invertir en la indústria.
Limitacions: Gran part de les terres van ser adquirides per grans propietaris i no per petits agricultors, perpetuant desigualtats socials i dificultant el desenvolupament d'una classe mitjana forta.
Característiques del liberalisme econòmic
Llibertat de mercat: L'oferta i la demanda determinen els preus.
Lleis naturals de l'economia: Adam Smith va defensar la "mà invisible" que regula els mercats.
Lliure competència: Eliminació d'aranzels i restriccions comercials.
Propietat privada: Defensa de la propietat individual com a motor de l'economia.
Paper mínim de l'Estat: Limitació de la intervenció estatal en l'economia.
Taylorisme, Fordisme i la producció en massa
Taylorisme: Sistema desenvolupat per Frederick Taylor a finals del segle XIX, basat en:
Divisió del treball en tasques senzilles i repetitives.
Estudi científic per optimitzar la productivitat.
Fordisme: Desenvolupat per Henry Ford al segle XX, amb innovacions com:
Cadenes de muntatge per a la producció en massa.
Reducció de costos i abaratiment dels productes, fent-los accessibles a més persones.
Impacte: Van transformar la producció industrial, augmentant la velocitat, reduint costos i establint les bases de la societat de consum.
Principals invents de la Revolució Industrial
Màquina de vapor (James Watt, 1769): Clau per a fàbriques, transport i mineria.
Teler mecànic (Edmund Cartwright, 1785): Va revolucionar la indústria tèxtil.
Telègraf (Samuel Morse, 1837): Va permetre la comunicació instantània.
Ferrocarril (George Stephenson, 1825): Va facilitar el transport de persones i mercaderies.
Cotxe (Karl Benz, 1885): Va introduir el motor de combustió interna.
Avió (Germans Wright, 1903): Primer vol controlat amb motor.