Segona Revolució Industrial, Imperialisme i Moviment Obrer

Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. L'aplicació de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i noves primeres matèries (acer, alumini...) van afavorir la diversificació dels sectors industrials. La siderúrgia va prendre el relleu de la tèxtil com a sector punta i apareixen noves indústries, com ara l'elèctrica i la química. L'expansió de l'economia industrial i la concentració empresarial comporten la consolidació del sistema capitalista i l'aparició de noves potències industrials, dins i fora d'Europa, que van superar la Gran Bretanya. El predomini de la gran indústria i la gran banca es va consolidar, mentre que la tendència a reduir els costos de producció, a fixar els preus i a eliminar la competència va fer néixer l'anomenat capitalisme monopolista o financer.

Imperialisme i Colonialisme

En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la Segona Revolució Industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó. Per diverses causes, les potències industrials van conquerir territoris, amb les limitacions del seu propi desenvolupament econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme, (Ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre uns altres pobles). L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.

L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització.

Moviment Obrer

El moviment obrer és la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Primer d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions, per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, no gens bones. Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme, serviran de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès, que tant els explotava. La consciència de classe i l'experiència organitzativa va estendre la idea de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països per defensar llurs interessos. Naixia l'internacionalisme, que es va concretar en les dues Internacionals del segle XIX.

Les Bases Ideològiques del Moviment Obrer

El Socialisme Utòpic

El socialisme utòpic (Fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.) es refereix a una sèrie de filòsofs de la primera meitat del segle XIX que van denunciar les desigualtats socials i van proposar alternatives que Friedrich Engels va qualificar d’utòpiques” (impossibles de posar en pràctica). El socialisme utòpic es basava en:

• Crear una societat ideal igualitària i pacífica.
• La tecnologia faria possible aquest nou món.

Els principals socialistes utòpics van ser:

• El comte de Saint-Simon: la industrialització portaria el benestar general. Les indústries serien dirigides pels més capaços, escollits democràticament.
• Charles Fourier: va fundar “falansteris”, cooperatives agrícoles i industrials autosuficients on no existia l´explotació laboral. Van ser un fracàs. També va proposar la igualtat de drets entre dones i homes.
• Robert Owen: era un empresari tèxtil que va eliminar el treball infantil, va reduir la jornada laboral, va millorar els salaris i les condicions laborals i va donar educació als fills dels seus treballadors. Però quan va fundar una cooperativa, també va fracassar.
• Louis Blanc: precursor de l´anarquisme, va participar en la creació a França dels “Tallers Nacionals” per acabar amb l´atur.
• Éttiene Cabet: al seu llibre “Viatge a Icària” va defensar la democràcia i la supressió de la propietat privada.

El Socialisme Marxista o Científic

El socialisme marxista o científic (Teoria científico-filosòfica de Marx i Engels i de llurs seguidors que es fonamenta en el materialisme dialèctic i històric) va néixer el segle XIX de la mà del filòsof alemany Karl Marx i del seu mecenes, el britànic Friedrich Engels (autor del llibre: “La situació de la classe obrera a Anglaterra”). L´any 1848 van escriure junts “El Manifest comunista” i el 1867, Marx va escriure la seva obra cabdal: “El Capital”.

Les bases del marxisme són:

• El motor que fa evolucionar la història és la lluita de classes (els oprimits es rebel·len contra els opressors).
• El capitalisme té un “mode de producció” (sistema econòmic) on el burgès posseeix els “mitjans de producció” (propietat de les fàbriques) per poder explotar al proletari.

L'Anarquisme

L'anarquisme (Teoria politicosocial que preconitza la llibertat total de l'ésser humà, la desaparició de l'Estat i de la propietat privada i la creació d'una societat sense classes. Rebutja tota idea d'autoritat i afirma que la societat ha de basar-se en relacions jurídiques voluntàries convingudes lliurement entre les persones. Els partits polítics i els governs revolucionaris socialistes tampoc no són acceptats en el seu ideari.) va sorgir a la segona meitat del segle XIX com a reacció al marxisme (volien arribar al comunisme de manera directa):

• No creia en partits polítics. La revolució havia de ser espontània i immediata.
• No pot existir l´estat ni cap forma de govern o autoritat.
• Aquesta revolució no seria només obrera, també camperola i estudiantil.
• La producció econòmica quedaria en mans de cooperatives (grups de treballadors que prenen les decissions entre tots)

Els principals teòrics anarquistes van ser els russos Bakunin i Kropotkin.