Revolucions del segle XIX: 1820, 1830 i 1848
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB
Revolucions de 1820
Context i característiques
Aquestes revolucions, que van tenir lloc a la Mediterrània, es connecten amb les revolucions per la independència d'Espanya. Es caracteritzen per:
- Participació reduïda de les masses.
- La Constitució espanyola de 1812 com a model a seguir.
- Inici del comerç a Espanya.
- Fracàs general de les revolucions de 1820.
- Èxit dels Carbonaris a Nàpols i promulgació d'una constitució.
- Declivi del poder del ministre austríac, que finalitza el 1829.
- Domini de Grècia sobre l'Imperi Turc.
- Reunió de representants de les societats gregues al Congrés d'Epidaure el 1825.
- Suport de Rússia i Anglaterra a Grècia contra l'Imperi Turc el 1827.
- Reconeixement de la independència de Grècia amb el Tractat d'Adrianòpolis el 1829.
Revolucions de 1830
La Revolució de Juliol a França
La revolució va esclatar a París entre el 27 i el 29 de juliol. Aquesta va marcar la derrota definitiva del poder aristocràtic a Europa occidental i el desmantellament del sistema de la Restauració. Les seves característiques principals són:
- Carles X aprova la llibertat de moviments, però es veu obligat a exiliar-se i abdica en favor de Lluís Felip d'Orleans.
- Retorn de la bandera tricolor.
- Ampliació del dret a vot.
- Època daurada per als negocis, especialment el ferrocarril i la banca.
- Influència de la revolució a Espanya amb Isabel II.
- Revolta a Brussel·les per la independència a l'agost.
- Extensió de la revolució al sud d'Itàlia.
- Revolta a Polònia, que fracassa ràpidament.
Revolucions de 1848
La Primavera dels Pobles
Aquesta revolta, encapçalada pel sector més avançat del liberalisme, també va fracassar. Coneguda com "la Primavera dels Pobles", es va basar en:
- Sobirania popular: El poder resideix en el poble i s'exerceix mitjançant el sufragi universal.
- Llibertat: Eliminació de la censura de premsa.
- Igualtat social: Impulsada per la petita burgesia i la classe obrera, incloïa el dret a l'educació i a la previsió social.
Les causes principals van ser:
- Crisi econòmica: Crisi de subsistència i de sobreproducció, amb fallides bancàries.
- Descontentament amb la política liberal, que només havia beneficiat l'alta burgesia.
- Prohibició dels banquets per part de Lluís Felip d'Orleans.
- Creació dels Tallers Nacionals: Grans empreses estatals que donaven treball a persones desocupades, finançades amb impostos.
- Victòria dels partits conservadors a les eleccions d'abril.
- Revolta a Venècia, que finalment va fracassar.