Rodoreda, Fuster, Espriu: Figures Clau Literatura Catalana

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

La producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983) està profundament vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. Com va succeir amb tots els autors de la seva generació, la seva obra està marcada per la Guerra Civil espanyola. L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari; l'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Però la guerra representà per a ella l'inici del seu veritable jo narratiu, el d'Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà completament trenta anys més tard. Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962), no té res a veure amb l'exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari que Mercè Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver de viure durant bastants anys, primer a diverses poblacions de França, treballant com a costurera, i després a Ginebra.

En els seus contes, i també en les seves últimes novel·les (1980: Viatges i flors; 1980: Quanta, quanta guerra...; 1986: La mort i la primavera), apareix un ventall extraordinari d'exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior en particular.

Joan Fuster: Assaig i Consciència Valenciana

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos. A més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana.

En aquest llibre, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seva realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

Salvador Espriu: Poesia i Compromís

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913 - Barcelona 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions de la Guerra Civil, fou un altre escriptor oficinista. L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic, té una gran singularitat.

La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva, han fet que sigui considerada com una de les més importants de la literatura catalana del segle XX. En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar el món destruït per la guerra que identificava amb la mítica Sinera (Arenys de Mar). La pell de brau (1960), sens dubte el llibre de més ressonància de l'autor, no només es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. En La pell de brau Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància.

Anàlisi de 'Fuster portàtil' de Josep Iborra

Tema: La claredat en la prosa de Fuster

Anàlisi del text de Josep Iborra, Fuster portàtil.

Estructura del text

Les parts bàsiques del text són les següents: una introducció (primer paràgraf); una exposició d’arguments i contraarguments (cos o argumentació pròpiament dita); i una tesi o conclusió (últim paràgraf). Tot plegat es pot considerar una estructura inductiva, perquè la tesi es localitza al final del text.

Resum

Per a Fuster, escriure consisteix bàsicament a comunicar-se amb els lectors. Per aquesta raó, la claredat és una obligació de l’escriptor, ja que només si el lector entén un text continuarà llegint-lo. Per a evitar la confusió, cosa que odia, utilitza mots d’ús corrent i construeix frases curtes, planes i intel·ligibles. Fuster practica una escriptura que defuig els mots eloqüents i lírics per a guanyar claredat i senzillesa.

Tipus de text i Gènere

És un text argumentatiu. La finalitat és convèncer per mitjà d’arguments i de contraarguments, il·lustrats amb exemples concrets extrets de citacions de Fuster i d’Ortega y Gasset. Aquestes citacions representen els dos pols en què es debat la discussió o argumentació sobre les característiques estilístiques de la prosa de l’autor de Sueca. El gènere a què pertany aquest fragment és l’assaig, concretament, l’assaig de crítica literària.

Notes d'anàlisi fonètica (context original incert)

• 1. Sonora.
• 2. Oberta.
• 3. Tancada.
• 4. Sonora.
• 5. Sonora.

Característiques estilístiques i anàlisi sintàctica

Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritzava bàsicament les diferents formes literàries de què s’havia servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comportava, també hi podíem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.

• Proposició subordinada adjectiva.
• Complement del nom.
• Nom del verb.
• Subjecte.
• Proposició subordinada adjectiva, modificador del substantiu.
• Proposició subordinada final.