Romanticisme, Renaixença i Resistència Lingüística: Context Històric

Romanticisme

Romanticisme: moviment estètic que aparegué a Europa a finals del S.XVIII i que s'hi extinguí durant la primera meitat del S.XIX. Implica un canvi en la manera de concebre la producció literària i les relacions entre l'individu i el món. A partir d'aquest moment se sustentarà en la creació i renovació.

Característiques del Romanticisme

• Valoració del sentiment i de la intuïció en contraposició a la raó.
• Culte a l'individualisme, a la personalitat de cadascú i a la subjectivitat.
• Potenciació de la llibertat creadora i de l'originalitat enfront de les regles.
• Cerca de l'evasió i gust pels escenaris llunyans i exòtics.
• Valoració del passat, sobretot de l'edat mitjana.
• Recuperació de les arrels i la cultura dels pobles i lluita pel seu alliberament.

Els ideals romàntics influïren decisivament en la nostra literatura.

Renaixença

Renaixença: fou un moviment ideològic i cultural que tingué per objectiu el redreçament de la literatura i de la cultura. Fou un moviment de gran abast, que replantejà la condició nacional de la nostra societat. Aquest moviment literari s'estengué en terres valencianes fins ben entrat el S.XX, a causa de la gran influència de Teodor Llorente i de la seua concepció jocfloralesca de la poesia. Es considera que la Renaixença comença a forjar-se a partir del 1833.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals: certàmens literaris anuals que havien existit ja a l'edat mitjana. Els intel·lectuals de la Renaixença van decidir recuperar-los perquè serviren de plataforma per als autors que escrigueren en la nostra llengua.

Temes dels Jocs Florals

Temes: la pàtria, la fe i l'amor. Van tenir una importància extraordinària perquè serviren d'element cohesionador dels autors dels diferents territoris del domini lingüístic, per damunt de les diferències administratives i dialectals.

La Renaixença Valenciana

La Renaixença valenciana: A València la Renaixença fou una manifestació exclusivament literària, amb una repercussió social restringida. Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària arrelada en els nuclis urbans. Aquest fet ocasionà que la nostra Renaixença tinguera uns objectius diferents dels que predominaven a Catalunya, on la burgesia, bàsicament de tipus industrial, es comprometé molt més en determinades reivindicacions que culminaren, des del punt de vista polític, en el nacionalisme, i des del punt de vista lingüístic, en una preocupació per la normativització de la llengua.

El diccionari s’organitza en articles, que es componen d’entrada i contingut. Les entrades són les paraules que encapçalen cada article i s’ordenen alfabèticament. Els articles poden tenir una o diverses accepcions, que poden tenir subaccepcions, que aporten diferents matisos o lleugeres variacions de significat.

La Repressió Franquista i la Resistència Lingüística

La repressió franquista i la resistència a l'assimilació lingüística: la victòria de l'exèrcit feixista en la Guerra Civil (1936-1939) arrancà de soca-rel aquest procés normalitzador, ja que el general Franco volia mantenir, a més de la unitat politicoadministrativa, la unitat lingüística en tot l'Estat espanyol i, per tant, imposà el castellà i reprimí durament l'ús d'altres llengües vives. De tota manera, la resistència a l'assimilació lingüística i cultural no tardà a aparèixer. Durant la segona meitat del S.XX, es publicaren obres molt significatives en el procés de recuperació de la nostra llengua.