Rousseau i el Renaixement: influències i canvis
Clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,38 KB
Rosseau (1712-1778)
Precursor de la democràcia i persona essencialment contradictòria. El seu personatge es fonamenta en passar de viure en un estat natural a viure en societat. Pretén retornar a les persones a la convivència en societat, sense abandonar el seu estat natural. Constata un desarrelament entre allò que l'home fa i allò que realment vol fer. Ell pensa que l'ordre social condiciona a l'home fins a fer-lo oblidar de la pròpia naturalesa i dels seus orígens primitius. Considera que l'home està polaritzat, entre home-societat, naturalesa-cultura. Això fa que es confronti amb l'església i amb els seus contemporanis. El pas de viure una vida salvatge a viure una vida social, el fa ser menys feliç. L'home perd la llibertat quan sorgeix el dret de la propietat i l'autoritat per a guardar-la. Tenir una família, utilitzar una llengua, dividir-nos socialment el treball, corrompen l'estat pur de l'home, per tant, l'educació transforma a l'individu. Rosseau fa un tractat de com formar als homes ('L'Emile'). En el seu plantejament, Rosseau, fa un plantejament de l'educació basat en cinc etapes, que encara existeixen avui dia. Les cinc etapes són: 0-2 anys (infància), 2-12 (infantesa), 12-15 anys (edat de la força), 15-20 anys (pubertat) i 20 anys (edat adulta).
El Renaixement
El renaixement marca un canvi en les tendències del moment. Les bases del renaixement eren la cultura clàssica, grega i romana. Venim de l'edat mitjana i hi ha un gran canvi control de la raó a mans de lo diví. El monestir era la seu de la cultura durant tota l'edat mitjana. No hi havia impremta i els manuscrits eren fets per l'església, aquesta controlava tota la informació. El cristianisme dominava el panorama cultural i educatiu de l'Europa septentrional. A partir del segle 13 té lloc una renovació profunda del panorama cristià, perquè es creen les primeres universitats (relacionades amb l'església). Les universitats contribuiran a la construcció d'un espai d'autonomia, per després es va creant un pensament laic. La universitat es projecta com un espai que agrupa a professors però també estudiants. Les universitats cada vegada més adquireixen una perspectiva cosmopolita o no local. El principal estudi de la universitat medieval era la teologia. L'educació es caracteritzava per un mercat enciclopedisme. Totes les medicines serveixen a la teologia.