Salvador Espriu: Característiques de la seva Poesia

Característiques de la producció poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu va ser un dels escriptors més importants de la postguerra (1939-1970) i un dels poetes més destacats de la literatura catalana. Durant aquesta època, la llengua i la cultura catalanes van viure la repressió i la censura, i la majoria d'autors van haver de publicar les seves obres a l'exili o en la clandestinitat.

Línies estètiques en la poesia d'Espriu

Dins de les línies estètiques de la poesia, podríem situar Salvador Espriu en la poesia simbolista, la poesia existencialista i en la poesia realista. Ara bé, la seva producció realista és més extensa.

Poesia Simbolista

A la poesia simbolista, trobem obres com Cementiri de Sinera. És una elegia del món destruït per la guerra que el poeta identifica amb Sinera i on evoca els seus morts. Sinera és, per a l'autor, el símbol de la seva pàtria. També hi pertanyen obres com Les hores i Mrs. Death, que estan marcades per un simbolisme molt dens i per experiències místiques.

Així, la poesia d'Espriu és essencialment simbòlica. De vegades, els símbols són fàcils d'entendre, però d'altres són molt difícils perquè procedeixen de la vasta cultura de l'autor, amb influències de la cultura jueva i egípcia. Imatges com la del "laberint" o la del "caminant contra el mur" expressen la seva visió d'un món absurd, viscut per un individu com un camí de solitud i de dolor. En tots aquests llibres, s'insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home i, al mateix temps, s'hi expressen les tensions del poeta amb el seu poble.

Poesia Realista

Amb La pell de brau (1960), l'autor assoleix una poesia més referencial i directa. Aquest poemari s'inscriu en el realisme i és una reflexió moral sobre el drama d'Espanya, i fa una exhortació a la rebel·lia per tal d'aconseguir una convivència pacífica, respectuosa i lliure a l'Estat espanyol.

Conclusió

En conclusió, l'obra poètica d'Espriu es caracteritza per ser una poesia de símbols, però sense donar massa importància a la musicalitat o a l'harmonia, com en la poesia pura; per la presència de la mitologia mediterrània; per la reflexió sobre la mort i el més enllà amb molta ironia i, finalment, per la preocupació pel destí de Catalunya després de la guerra.